L'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) ha celebrat el seu desè aniversari aquest dimarts en un acte en què s'ha remarcat que ja és un centre «referent a nivell internacional», tal com ha afirmat el rector de la Universitat de Girona (UdG) i patró del centre, Quim Salvi. Per la seva banda, el director de l'ICRA, Damià Barceló, ha assegurat que «la crisi forta ja ha passat» però ha mostrat certa angoixa «a l'espera dels pressupostos de l'Estat espanyol i de Catalunya». Al llarg dels deu anys s'han fet fins a 1.438 treballs científics. Un dels projectes que està en desenvolupament actualment és l'Electron4water, en què s'investiga com depurar l'aigua amb un filtre de grafè i sense utilitzar cap producte químic.

En tan sols deu anys les instal·lacions de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) s'han convertit en la seu de diversos projectes relacionats amb el sanejament de l'aigua i la millora de l'estat de salut dels rius. Aconseguir-ho ha estat en un repte, sobretot perquè les instal·lacions estaven situades a Girona i no a Barcelona i perquè calia aconseguir finançament pels projectes de recerca.

Segons el rector de la Universitat de Girona (UdG) i patró de l'ICRA, Quim Salvi, que les instal·lacions es traslladessin a Girona va ser gràcies a una "trajectòria sòlida prèvia de recerca de l'aigua" per part de la UdG. Salvi ha destacat que l'institut representa «un model d'èxit» ja que hi col·laboren «tres institucions diferents» com és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el Departament d'Empresa i Coneixement i també la universitat. El rector creu que això «obre les portes" a aconseguir finançament per a projectes més grans i també ha permès que l'ICRA s'hagi convertit en un «referent a nivell internacional» en tan sols deu anys de vida.

El director de l'ICRA, Damià Barceló, s'ha mostrat satisfet de la tasca feta en aquesta dècada durant la commemoració del desè aniversari, aquest dimarts a Girona. Barceló ha assegurat que "de moment" el centre de recerca "funciona". El director creu que «la crisi forta ja ha passat», però ha recordat que l'institut està "a l'espera dels pressupostos de l'estat espanyol i de Catalunya" que han de marcar quants diners dediquen els governs a la recerca.

De fet, Barceló ha afirmat que «hi ha un problema de finançament bàsic» a l'Estat i per això creu que «Espanya s'hauria de posar les piles» si vol seguir investigant sobre «coses del futur». El director ha recordat que a l'estat espanyol es dedica un 1,2% del PIB a la R+D, mentre que a països com Alemanya i Suècia s'hi destina un 3%. «Així no podem competir», ha reblat.

Investigacions sobre els problemes mediterranis

Investigacions sobre els problemes mediterranisEl director de l'ICRA ha detallat que l'institut ha optat per centrar-se en problemes d'abastiment d'aigua que pateix la zona del Mediterrani. Per això els projectes es concentren en «com aprofitar i reutilitzar l'aigua» al màxim. Els resultats de les investigacions, però, poden ser extrapolables a altres zones del món com ara Califòrnia o Austràlia. També ha destacat que hi ha projectes que analitzen «l'impacte de l'aigua en el medi aquàtic», ja que cada vegada hi ha més productes i substàncies diferents.

A més, Barceló ha destacat que una part dels seus projectes també intenten "aplicar les tecnologies que tenim" per sanejar l'aigua però «reduint-ne el cost». Pel director de l'ICRA aquest punt és clau per resoldre problemes de sanejament de països en vies de desenvolupament com ara l'Índia. «Hem de ser realistes», ha afegit Barceló, «els països volen solucions 'low-cost'».

Un dels projectes que s'està portant a terme és l'Electron4water, que busca una manera de sanejar l'aigua a partir de grafè sense aplicar-hi productes químics. La seva investigadora principal, Jelena Radjenovic, ha destacat que van començar a treballar a l'ICRA el 2017 i en els propers mesos preveuen poder "implementar els materials en una prova pilot" que es farà en el centre.

Sala de rius experimental de l'ICRA. Foto: ACN.

Radjenovic ha detallat que el seu projecte utilitza un tipus de grafè «que se sintetitza amb un cost més baix» que el que s'utilitza per fabricar bateries de mòbil o altres productes similars. La investigadora ha assegurat que fan servir «materials comercials» per tal d'aconseguir abaratir el procés i resultar més atractius per a països i zones amb pocs recursos econòmics.

Més «seguretat» després de la subhasta

Més «seguretat» després de la subhastaL'ICRA ha celebrat el desè aniversari amb el que podria ser el millor dels regals: la resolució de la subhasta del seu edifici. Les seves instal·lacions estan al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que va entrar en concurs de creditors el 2015 pel deute acumulat que arrossegava la fundació des de la seva construcció.

Just ara fa un mes, el 25 d'octubre, es va celebrar la subhasta dels edificis Monturiol i H2O (on hi ha l'ICRA), com a part final del concurs de creditors. Concretament es subhastava la meitat de l'edifici, ja que l'altra meitat és propietat de la universitat. Fins ara l'institut pagava el lloguer dels laboratoris, però va aprofitar l'oportunitat de la subhasta per presentar una oferta i adquirir la meitat de l'edifici.

Tot i que el preu de sortida era de 2 milions d'euros, l'ICRA va presentar una oferta d'1,5. De tota manera, va ser l'únic que va interessar-se per la compra de l'edifici i per això va guanyar-la. Ara el magistrat del jutjat mercantil haurà de decidir si l'adjudica o no, una vegada es revisi tota la documentació necessària.

Ara, Damià Barceló ha assegurat que "els investigadors estan més segurs" sobre la continuïtat de l'institut.