Si un tanca els ulls, s'imagina un mar Mediterrani transparent i les onades fent balancejar els petits vaixells arran de costa. De fons sona el Grup Terra Endins. La realitat et retorna a les escales de la Catedral de Girona, a les havaneres del dia de Sant Narcís de les Fires. El públic es va gronxant cançó rere cançó i acompanya amb dèbils aplaudiments -per no trencar les veus del quintet- alguns dels temes de la formació.

Puntualment, a un quart de vuit del vespre Terra Endins inicia el seu concert amb la cançó que sempre serveix com a carta de presentació Grup Terra Endins per, a continuació, seguir amb Mariner de terra endins i amb Parte vieja donostiarra . Tot seguit va ser el torn de dues obres d'Ortega Monasterio: Tornaré i la Rosa del Port, que va transportar els presents a les estiuenques festes del Carme. El públic, com cada any, va esgotar els espais de les escales de la Catedral i molts dels assistents van seguir les cançons, a peu dret, des dels laterals o asseguts a l'entorn de l'escenari, presidit per una pancarta amb el nom del grup i un llaç groc.

La següent va ser la sardana que van mostrar el mes de juny al Palau de la Música Catalana: Cançó d'amor i de guerra, del compositor valencià Rafael Martínez Valls. I així, una rere l'altra, cançó, havaneres i sardanes del seu ampli repertori com ara Excelsior, la primera havanera del baríton Joan Vila.

Novament, es podien fer aportacions a l'associació Duchenne- Somriures Valents.