Atribueixen a John Wayne una frase que diu, més o menys, que la valentia és poder aguantar la por un segon més que els altres. Sigui d'ell o no, no la trobo gens errada. Qui no tingui por és un inconscient, i no un valent. La por és el mecanisme amb el qual naixem per sobreviure a l'hostilitat del món. I a mesura que aprenem a modular-ne els efectes, menys conscients som de com de poderosa arma és.

La por en mans dels totalitarismes i dels abusadors és l'eina perfecta. Aquests dies he estat a les manifestacions programades, i a les espontànies, que s'han fet a Girona en resposta a la sentència que ha posat membres del meu Govern a la presó. I m'he trobat al davant els membres de la Policia Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra. I he passat por. He passat molta por en veure com, sense cap provocació prèvia, la Policia Nacional espanyola em disparava pilotes de goma apuntant a l'alçada del cap per fer més mal.

He sentit por en veure com aquesta mateixa policia obligava la policia de la Generalitat a fer càrregues indiscriminades contra població civil desarmada. He sentit por en escoltar la justificació abraonada dels polítics espanyols.

He sentit por en veure que la mainada gironina es posava al davant mentre alguns grans es refugiaven darrere dels cossos joves i després els donaven consells, i fins i tot renyaven, perquè anaven amb la cara tapada per evitar el pes de la repressió espanyola.

He sentit por quan a la Devesa van sortir a la cacera d'independentistes, amb total impunitat per part de la Policia Nacional espanyola, un nodrit grup d'ultres espanyolistes, armats amb bats de beisbol. Mentre des del viaducte de la via del tren ens disparava la mateixa policia.

Sento por perquè novament la classe política independentista, salvant escassos referents entre els quals incloc Girona, fa passes en el sentit d'apagar el foc de la revolució ciutadana, amb l'extintor de la vergonya col·lectiva. Quan el que cal, només, és aguantar la por només un segon més.