La pancarta en suport dels presos independentistes que penjava a la façana de l'ajuntament de Girona ha canviat d'ubicació. Concretament, uns metres més endavant, però, en aquest cas, el cartell ara se subjecta als edificis annexos i propers al consistori. La pancarta queda tan sols uns metres per davant de la façana de l'ajuntament i ara incorpora un nou misatge: «Llibertat presos polítics i exiliats».
A primera hora del matí d'ahir, el consistori va retirar la pancarta amb l'escrit «Llibertat presos polítics» que penjava del balcó pincipal de l'ajuntament, acatant l'ordre de la Junta Electoral de Zona (JEZ). L'alcaldessa, Marta Madrenas, ja va avisar dimarts que despenjaria la pancarta -això sí, apurant al màxim el límit de 48 hores. També va explicar que confiava que la ciutadania trobaria altres mètodes per reivindicar la llibertat dels presos independentistes.
A quarts d'onze, una grua es va encarregar ahir de penjar el nou cartell que sobrevola la plaça del Vi i que queda tan sols uns metres per davant de la façana de l'Ajuntament. Fonts municipals van assegurar que el consistori no té res a veure amb aquesta iniciativa.
La pancarta s'agafa, d'una banda, de l'edifici que pertany al Bisbat de Girona, i de l'altra, d'una finca particular. «No hem donat cap mena de permís i ningú ens ha demanat autorització per penjar la pancarta», van afirmar fonts del Bisbat a aquest diari. La institució debatrà avui si emprèn alguna mesura.
Una fórmula utilitzada a Berga
La fórmula no és nova. La Junta Electoral va obligar l'abril passat l'Ajuntament de Berga a retirar de la façana del consistori la pancarta «Llibertat presos polítics». Des del consistori, d'acord amb els veïns dels edificis del costat, es va penjar la pancarta subjectada a aquests blocs i no des de l'ajuntament. La Junta Electoral va determinar que «l'efecte òptic i la visió coincidien amb la part frontal» de la façana del consistori i els Mossos d'Esquadra van retirar la pancarta.
La Intersindical-CSC pren el relleu
Tot i que la pancarta amb el lema «Llibertat presos polítics» ja no pengi del balcó de l'ajuntament de Girona, es continuarà desplegant cada dia. Els membres de la Intersindical-CSC del consistori ja van anunciar dimarts que agafaven «el relleu» i que, cada migdia, entre les 12.00 i les 12.10, l'exhibirien al davant de la porta principal. Ahir va ser el primer dia que es va portar a terme aquesta acció. Al migdia, diferents membres del sindicat van desplegar la pancarta com a protesta durant deu minuts a peu de carrer. Un dels portaveus va anunciar que repetiran el gest cada migdia dels dies laborables fins al 8 de novembre, l'últim divendres abans de les eleccions.
«Érem partidaris de no retirar la pancarta, senzillament fer desobediència; hi ha polèmica o guerra (de banderes) qui la vol veure», va afegir Xavier Jubert, un dels portaveus de la secció sindical de la Intersindical-CSC a l'Ajuntament. Aquest sindicat, amb dotze delegats, és el que té major representació al consistori, que compta amb un total de 34 delegats.
Sarrià i Llagostera
A la població veïna, a Sarrià de Ter, també hi ha discrepàncies per la col·locació d'elements en edificis públics. La portaveu de Ciutadans, Mari Pau García, portarà a la fiscalia un llaç groc «de grans dimensions» que hi ha al menjador de la llar d'infants municipal.
García va dir ahir que l'Ajuntament ha evitat retirar la «propaganda separatista» d'aquest edifici i va recordar que la Junta Electoral va obligar a treure-la. «No fer-ho incompleix la llei electoral i, a més, és un clar exemple d'adoctrinament a menors», va remarcar.
D'altra banda, a Llagostera l'equip de govern (ERC i CUP-Alternativa per Llagostera) va decidir presentar un recurs, contra el requeriment de la JEZ que insta el consistori a retirar, en el termini de 24 hores, les pancartes i símbols del balcó de l'ajuntament. L'alcalde, Antoni Navarro, va defensar que «cap de les pancartes penjades al balcó de l'ajuntament identifiquen cap formació política en concret i per tant no entenem que s'hagin de retirar».
