l gran repte de la ciutat de Girona en l'àmbit turtístic té un nom: congestió. Al voltant d'aquesta paraula, l'expert en turisme i professor de la UdG José Antonio Donaire apunta tres claus: «S'ha de plantejar quina capacitat d'acollida màxima té la ciutat; fins a on es pot desenvolupar el producte del Barri Vell, que és el seu producte estrella i gairebé l'únic, i fins a quin punt pot desenvolupar productes alternatius que descongestionin la ciutat i, finalment, afrontar la convivència, l'accés a l'habitatge i l'us turístic. El futur passa per la descongestió de l'activitat i de l'allotjament turístic». El resum: «La ciutat ha d'afrontar que si no fa res, probablement arribarem a situacions de congestió».

Donaire va participar en un acte organitzat pel PSC al col·legi d'Economistes sobre els nous reptes del turisme sota el títol: «Del Girona m'enamora... al Tourists, go home!» i va fer tres propostes «bàsiques» per evitar el col·lapse: un «pacte pel turisme» que englobi tots els actors; que la ciutat passi a convertir-se en una base d'operacions per tota la regió, i que s'aposti pel turisme del «coneixement turístic».

Sobre aquest pacte va argumentar que «és necessari conciliar moltes mirades diferents sobre què és el turisme a la ciutat i quin és el seu futur», més enllà dels partits polítics. La segona idea és que la capacitat de creixement de Girona «en un futur dependrà de la seva condició de hub territorial». «El futur -va detallar Donaire- no passa tant per desenvolupar el producte del Barri Vell, que està arribant al llindar de la saturació, sinó que passa per canviar d'escala». Va matisar que s'haurà de «passar de ciutat a territori per convertir la ciutat en la base d'operacions de l'accés turístic en una regió densa i amb moltes possibilitats». Finalment, va recordar que s'està caminant cap a una societat del coneixement i que la demarcació té moltes peces, com el Patronat i la facultat de turisme, que la poden convertir en una referència en l'espai del coneixement turístic. «Girona ha de ser un dels centres, a escala internacional en la creació de coneixement turístic».

Lloret i Barcelona

Tot plegat fruït d'una diagnosi sobre la situació actual de la ciutat: «Té deu vegades menys de turistes que Lloret de Mar» però que «ha importat una mica el discurs de Barcelona on sí que hi han problemes greus.

La jornada l'havia iniciat l'actual portaveu del PSC a Girona, Sílvia Paneque. La representant municipal va recordar el progrés de la ciutat durant els anys vuitanta i noranta i va afirmar que Girona «hauria estat una altra de ben diferent i pitjor sense un alcalde socialista aquells anys». D'aquí va sorgir el «Girona m'enamora». Va exposar que en aquella època, el model de turisme «s'edificà a l'entorn d'edificis públics al centre, de respecte al patrimoni i recuperació, de la Universitat de Girona al Barri Vell o de la cura pels elements de valor cultural immaterial». Al seu parer, això ha canviat i considera que «l'excés es produeix ara. La gentrificació és avui. Una programació cultural massa repetitiva i de tipus parc temàtic al centre o no regular bé la bona convivència entre veïns i pisos turístics produeix minva la vida interna de ciutat. I si no fem ciutat per ser el millor que podem ser, tampoc no ho podem oferir a la gent que ens visita de fora».

Paneque va apuntar que «el model de la dreta catalana de turisme ha estat el de voler-ho tot i voler-ho ara». «Excessius en restaurants i botigues només dirigits a turistes. Excessius en els pisos turístics. Excessius en espectacles que no són cultura. I el resultat és una experiència ràpida, on cada detall no es cuida», va lamentar.