Les carmelites descalces de Montilivi s'acomiaden avui de Girona després de 63 anys a la ciutat, ja que les quatre germanes que queden de la congregació es traslladaran a Tarragona. La comunitat ja està en tràmits per vendre el convent, que s'ha de convertir en una residència d'estudiants. Avui a les dotze del migdia se celebrarà una missa presidida pel bisbe, Francesc Pardo, i posteriorment hi haurà una petita recepció al convent oberta a tota la ciutadania. Demà a partir de les sis de la tarda es farà un concert i xocolatada.

La priora, Núria Cabot, i les germanes Roser Sureda, Carme Ferrer i Joana Planella són les últimes monges que queden al convent gironí, que va ser fundat l'any 1956. «El bisbe Cartañà era de Tarragona, i just vivia al costat de les carmelites descalces», assenyala la priora. És per això que, quan va ser nomenat bisbe de Girona, l'any 1934, Josep Cartañà es va proposar la fundació d'un convent de carmelites descalces a la seva nova ciutat, però aquests plans van quedar truncats per la Guerra Civil.

El projecte, explica Núria Cabot, no es va poder materialitzar fins uns anys després, quan Josepa Durall i Pujol va entrar a la comunitat de les carmelites descalces i va mostrar la seva voluntat de fundar una comunitat a Girona. La germana Josepa Durall tenia terres a Banyoles, de manera que les va vendre i així va poder comprar els terrenys de Montilivi on es va edificar l'actual convent. Uns terrenys que, malgrat estar situats avui en un dels barris més poblats de la ciutat, en aquell moment eren ben bé als afores. «Només hi havia camps. Recordo que la primera nit que vaig passar aquí sentia les granotes a fora», assenyala la priora. En el seu cas, la seva vida ha anat estretament lligada a la del convent gironí: nascuda a Solsona, va entrar al convent de Tarragona el 3 març de 1956, mentre que el 27 de maig d'aquell mateix any ja es va traslladar a Girona, on ha viscut des de llavors. Cabot recorda que en els seus inicis eren un convent de clausura estricta, de manera que ni tan sols sortien per anar a comprar. Des del Concili Vaticà Segon, tanmateix, les regles es van fer una mica més laxes, i des de llavors han pogut sortir per a les tasques relacionades amb la seva vida quotidiana.

Al llarg de la seva història, el convent gironí ha tingut un màxim de fins a quinze germanes residint-hi. Des de fa uns quants anys, tanmateix, ja només són quatre, mentre que per poder continuar com a comunitat contemplativa haurien de ser com a mínim cinc. És per això que l'orde ha decidit traslladar-les de nou a Tarragona i tancar el convent de Girona.

Les quatre germanes asseguren que s'estimen molt, la ciutat, i els sap greu haver de marxar, ja que el convent és bonic i consideren que la convivència veïnal ha estat excel·lent. Asseguren que, durant aquests 63 anys a la ciutat, han volgut oferir sobretot un espai de pregària i de silenci, tot i que durant alguns períodes també han comptat amb un servei d'hostatgeria. Amb el seu comiat també es deixaran de fer les celebracions de l'eucaristia, de manera que els fidels hauran d'anar a la veïna parròquia de Sant Josep.

El futur del convent passarà per convertir-se en una residència d'estudiants. El procés de venda ja està en marxa i, segons expliquen les germanes, els responsables de la nova residència volen mantenir alguns dels elements que recordin la història de l'edifici i de la comunitat.

Abans de donar pas a les noves generacions, tanmateix, hi haurà l'hora dels comiats. El primer tindrà lloc avui, amb una eucaristia presidida pel bisbe, Francesc Pardo, i una petita recepció al claustre del convent, per tal que tothom qui ho desitgi pugui visitar-lo. Demà a les sis de la tarda hi haurà un concert de coral i guitarres a partir de les sis de la tarda.