Els serveis socials de l'Ajuntament de Girona han atès 220 dones per violència masclista durant el 2018. La major part d'elles tenen entre 30 i 45 anys i són dels barris de Palau, Barri Vell i Santa Eugènia. Aquestes són dades de l'Equip d'Intervenció en Violència de Gènere (EIVG) que es recullen a la Memòria de l'Àrea de Drets Socials.

La funció d'aquest servei, que està format per dues psicòlogues especialitzades, és l'atenció, l'acompanyament i la recuperació de les dones per millorar les conseqüències d'haver patit una situació de violència de gènere en la parella. El 2018 van atendre un total de 220 dones de Girona, mentre que el 2013 n'eren 299, el que significa una disminució del 26,42%.

Segons informa el consistori, algunes d'aquestes usuàries són redirigides per les unitats especialitzades en violència de gènere de la Policia Municipal de Girona i dels Mossos d'Esquadra. Quan tenen una notificació d'un cas, els agents informen la víctima de l'existència d'aquest servei.

Des de serveis socials també es fa una especial atenció als infants i joves víctimes de violència de gènere. L'any passat, es van atendre 11 nens i nenes.

El perfil de les dones ateses

La major part de les dones ateses pel servei són joves. Concretament, 123 usuàries tenen entre 30 i 45 anys, i 28 tenen entre 18 i 29 anys. Aquí també s'hi ha d'incloure les 9 noies de menys de 18 anys que van ser ateses pels serveis socials de l'Ajuntament. Una xifra molt elevada respecte al 2017, quan en van ser 0, o el 2013, quan n'eren 4. Pel que fa a la resta, un total de 48 dones tenen entre 46 i 65 anys i 11 tenen més de 65 anys (es desconeix l'edat d'una de les usuàries).

Les dades de l'Ajuntament també mostren que 55 de les dones ateses viuen al barri de Palau de Girona; 47, al Barri Vell, i 43, a Santa Eugènia. Altres de les zones destacades són Sant Narcís (30) i Taialà (21). A més, també es recull que el 38% de les dones no tenen nacionalitat espanyola.

Segons s'exposa en l'informe, moltes de les dones ateses tenen «creences distorsionades sobre la violència de gènere, creences i mites sobre rols tradicionals i estereotips de gènere». També tenen dificultats «a posar límits en situacions d'abús i a protegir-se de situacions de risc», així com, a «vincular-se emocionalment amb persones sanes». L'informe remarca que aquestes qüestions estan directament connectades «amb l'entorn cultural, social i educatiu (patriarcat)» i que no tenir present això i posar èmfasi en la personalitat de la dona resulta «revictimitzador».

Baixes del servei

Durant el 2018, un total de 56 dones es van donar de baixa del servei. Concretament, 26 ho van fer perquè van acabar el tractament amb «èxit». Es tracta d'usuàries que han pogut sortir d'una relació de parella violenta, que estan apoderades i que tenen les eines i recursos personals adients per poder establir noves relacions afectives.

D'altra banda, 25 dones van deixar el tractament de forma «precoç». «Entenem que aquest és un fenomen normal i habitual, fruit dels processos que es donen en una relació de violència en la parella», asseguren des del servei i afirmen que el més probable és que aquestes persones facin «un retorn al servei al cap d'un temps».