08 de setembre de 2019
08.09.2019

Girona només ha resolt el 25,4% de les peticions d'accés a un habitatge social

De les 315 persones que van demanar un pis social el 2018, els Serveis Socials de l'Ajuntament van trobar una solució per a 80 casos La sol·licitud d'ajudes ha crescut un 11,31% Un informe de l'Ajuntament assegura que l'accés és «complicat per l'escassetat que hi ha»

09.09.2019 | 06:30
Un habitatge en lloguer a la ciutat de Girona, en imatge d'arxiu.

Girona només ha resolt el 25,4% de les peticions d'accés a un habitatge social que es van fer el 2018, segons dades de la Memòria de Drets Socials de l'Ajuntament. Quan una família està en risc de perdre la seva llar, des dels Serveis Socials es valora la idoneïtat de sol·licitar una ajuda. Es tracta de casos que ja han esgotat qualsevol possibilitat de trobar un habitatge pels seus propis mitjans, és a dir, recórrer a un familiar, compartir habitatge o llogar una habitació.

L'any passat es van obrir 315 requeriments per accedir a un habitatge de caràcter social. D'aquests, només es van resoldre un total de 80 situacions. La resta, un 74,6% de les sol·licituds, van quedar a l'espera. «La necessitat supera de manera molt significativa les possibilitats d'obtenir un recurs adequat», exposa el consistori en l'informe esmentat anteriorment.

Concretament, un 20% de les sol·licituds van ser resoltes per l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat amb l'adjudicació d'un pis d'emergència social; mentre que només un 8% dels requeriments van passar per l'Oficina Municipal d'habitatge, que les va resoldre amb l'adjudicació d'un pis municipal d'inclusió social. La resta o bé les va tramitar Càritas i el Patronat de la Santa Creu (5%) o bé no es van poder resoldre (74,6%). «Les possibilitats d'accés a un habitatge social són complicades per l'escassetat que hi ha», s'aclareix en l'informe.


Creixen les sol·licituts d'ajuda

Precisament, el 2018 va créixer el nombre de famílies que havien perdut el seu habitatge o que havien passat a viure en situacions d'inestabilitat o irregularitat, segons les mateixes dades. Mentre que el 2017 es van registrar 283 sol·licituts d'accés a un habitatge social, el 2018 en van ser 315 (un 11,31% més).

Segons s'exposa a la Memòria, l'accés i el manteniment de l'habitatge són actualment una de les variables que més estan desestabilitzant i precaritzant les famílies. A més, aquesta problemàtica fa que les unitats familiars tinguin més problemes per cobrir les necessitats bàsiques i propicia que s'hagin d'endeutar. «Això afecta la seguretat emocional de les persones i a l'estabilització del seu entorn. Sovint també es fa notable en el seguiment dels processos educatius dels infants i en un augment de conflictivitat en l'àmbit familiar», s'exposa a l'informe.

El 2018 els Serveis Bàsics d'Atenció Social de l'Ajuntament van valorar la situació de l'habitatge de 4.389 persones que van atendre. D'aquestes, un 24,6 % no tenia habitatge. Concretament, 313 persones havien estat acollides, 360 vivien en una habitació llogada, 80 en un habitatge compartit i 328 havien ocupat un immoble. D'altra banda, unes 198 persones (un 4,5%) estaven en risc de perdre l'habitatge i la resta tenien una llar estable (70,8%).

La principal dificultat que es troben les famílies vulnerables pel que fa a l'habitatge és l'alt preu dels lloguers. L'interval més freqüent del preu del lloguer que es troben els usuaris dels Serveis Socials de l'Ajuntament oscil·la entre els 350 i 600 euros. Una xifra molt alta tenint en compte que els ingressos que tenen aquestes persones estan entre els 450 i els 700 euros. «Davant d'això, les possibilitats d'accés a un habitage i poder cobrir les altres necessitats bàsiques és difícil», s'exposa en l'informe. A més, també cal tenir en compte que per llogar un pis s'ha de donar una fiança i anticipar un parell de mesos de lloguer, qüestió que dificulta encara més l'accés a un habitatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook