30 de agost de 2019
30.08.2019

Unes excavacions arqueològiques poden alterar el futur de la Casa Pastors

30.08.2019 | 06:30

BARRI VELL. L'actuació al subsol del futur Museu d'Art Modern i Contemporani podria fer canviar el projecte de rehabilitació de l'edifici, de 5,3 milions d'euros. S'hi esperen localitzar elements patrimonials des del segle I dC, com una terrassa del fòrum de la ciutat romana, restes del temple de Santa Maria de Puelles i d'un palau i d'un castell.

Les obres de rehabilitació de la Casa Pastors (l'antiga Audiència de Girona) per convertir-la en la seu del Museu d'Art Modern i Contemporani tindran com a prèvia unes excavacions arqueològiques que poden posar al descobert multitud d'elements del passat de la ciutat. Les expectatives són altes. La campanya s'ha previst que duri tres mesos però «podrà ser ampliada» en el cas que «apareguin en l'àrea a excavar elements o estructures no previstes que requereixin una major dedicació de temps o de mitjans». Segons què es trobi, la Comssió Territorial del Patrimoni Cultural ja ha alertat que «caldrà considerar, si s'escau, l'adaptació del projecte a les restes posades al descobert».

En un informe de l'Ajuntament sobre els treballs que s'hauran de fer –presumiblement el darrer trimestre d'aquest any– s'hi especifica que s'hi podrien localitzar una desena d'elements d'interès arqueològic. Per exemple, la terrassa inferior del fòrum de la ciutat romana amb «la possible existència d'edificis forals no documentats» i restes d'un immoble tardoantic i ja documentat durant les intervencions fetes l'any 2003 a la plaça de la Catedral. En aquella campanya, no es va poder localitzar la façana de ponent d'aquell edifici, ja que se suposa que quedaria, precisament, soterrada sota la Casa Pastors (el costat més oriental del pati central) i la residència veïna.

També s'espera localitzar l'emplaçament del temple de santa Maria de Puelles, illes de cases i sitges altmedievals dels segles X i XI, del castell de Sobreportes, habitatges del segle XIII de canonges i del palau de la família Pastors del segle XVIII, a més de traçat murari (tan fundacional com baix imperial, carolíngia i baixmedieval), i de torres de fortificació. Sobre aquests elements s'espera detectar la torre oest -no identificada fins a dia d'avui- i de les torres est -a tocar del portal de Sobreportes.

Aquestes expectatives es fonamenten en quatre actuacions al terreny executades en el passat. Les més antigues corresponen a l'any 1970, quan en unes obres de remodelació, el servei d'investigacions arqueològiques de la Diputació es va excavar el farcit d'una de les torres romanes situades al costat de ponent de la porta nord de la ciutat (l'actual portal de Sobreportes). Aquella excavació va deixar al descobert una estratigrafia de quasi vuit metres.

També es van fer sondejos en el pati del casal i es van localitzar paviments d' opus signinum (un material de construcció utilizat a l'antiga Roma) i blocs de pedra sorrenca. Tot plegat va ser interpretat com a un impluvium (una bassa o estanc). A més, es van fer cales a l'interior de la sala noble de la torre baixmedieval que va deixar al descobert part de l'estructura anterior bastida en època carolíngia.

L'any 2003, en unes obres per refer el paviment de la plaça de la Catedral s'excavaren tres sectors que van permetre documentar quatre grans fases d'ocupació de la zona, datades entre les segles VI i XIII. Entre aquestes, la localització d'un gran edifici tardoantic interpretat com la residència del comes civitatis (un alt càrrec). Ja a l'any 2015 durant la reparació d'un canonada la pujada de Sant Feliu, es va localitzar un conjunt de sitges d'epoca romana d'entre els segles I i IV dC.

Finalment, durant els treballs de rehabilitació de l'edifici ubicat al número 8 de la pujada de Sant Feliu, durant els anys 2017 i 2018, van deixar al descobert el tram de la muralla que fortifica la ciutat pel seu tram oest. La intervenció va permetre documentar també estructures i nivells arqueològics que mostren una ocupació continuada des del segle I dC fins a l'actualitat.


Una exigència de Cultura

Les excavacions aniran a càrrec d'una empresa especialitzada, ja que requereixen d'una capacitat tècnica que no està coberta amb la plantilla de l'Ajuntament. Les tasques tenen l'aval de la Comssió Territorial del Patrimoni Cultural. De fet, són una condició per a les futures obres de rehabilitació de la Casa Pastors per convertir-la en el Museu d'Art Modern i Contemporani-on, per exemple, hi haurà la col·lecció del polèmic fons Santos Torroella-, i que s'han valorat amb un pressupost de 5,3 milions d'euros. Aquesta exigència passa per excavar els espais on el projecte preveu un «rebaix del nivell de sòl i que es realitzi un estudi històric dels paraments de la muralla i la torre».

Fa uns dies, l'Ajuntament va obrir el concurs públic els treballs per 81.312 euros (IVA inclòs). S'haurà de desmuntar el cancell (el que seria la segona porta d'entrada) i enderrocar el paviment i la solera existent. La superfície d'intervenció serà de 205 metres quadrats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook