Fa cinc anys anys, la israeliana i psicòloga Maria Jammal (32 anys) va agafar les maletes i se'n va anar a Lesbos com a voluntària davant la crisi dels refugiats. Allà, juntament amb un amic, van decidir crear Humanity Crew, una ONG que ofereix suport psicològic. En aquests quatre anys de vida de l'ens, han realitzat 35.000 hores de teràpia a uns 15.000 refugiats. Treballen a Atenes en diferents centres i també ofereixen el servei en línia.

Què la va impulsar a anar a Grècia el 2015 a fer de voluntària?

Va ser arran del meu marit que és doctor, psiquatre i terapeuta. El van trucar perquè necessitaven que metges que parlessin àrab anessin a Lesbos a ajudar durant el període de crisi humanitària. Vaig decidir anar amb ell sense saber què faria, però, amb moltes ganes d'ajudar.

Quines tasques feia?

Em vaig quedar a l'hospital de la ciutat i també anava al camp de refugiats. Recordo que l'endemà d'arribar em van trucar des de l'hospital per si podia donar un cop de mà en un cas molt delicat. Es tractava d'una dona i el seu marit que en un naufragi havien perdut tres fills; només havia sobreviscut una filla. La dona estava completament desbordada, volia saltar de la finestra de l'hospital. Vivia un autèntic malson. La van traslladar a un camp per a persones amb una situació especial de vulnerabilitat, on jo també vaig anar a treballar. Juntament amb un amic meu, que també és psicòleg, la vam ajudar a passar les primeres etapes del dol. Vam fer un funeral simbòlic pels seus fills. I aleshores, després d'haver fet tota aquesta feina, ens vam adonar que en els camps hi havia un buit. Existia una assistència ben organitzada pel moment de l'arribada, però després no hi havia cap mena de seguiment. I per això vam decidir crear Humanity Crew.

Quin és el principal entrebanc que es troben els refugiats?

Els refugiats són uns herois. Tenen una fortalesa infinita. Han de sobreviure a molts riscos. Han fugit de situacions molt difícils i han hagut d'abandonar casa seva. Molts d'ells venen de comunitats molt familiars i no individualistes com la societat d'acollida. Aquest és un dels principals problemes amb els quals es troben. De cop veuen que no formen part de cap comunitat. És per això que una de les primeres coses on incidim és a desenvolupar un sentiment de pertinença al camp. Per exemple, celebrem el Nadal i el Ramadà. La psicologia diu que molts dels problemes psicològics que els humans tenim es poden resoldre quan tenim un grup de referència.

Quines són les principals patologies que presenten?

Estrès posttraumàtic, depressió, ansietat i molts casos d'autolesions. En el cas dels menors, detectem molts problemes en el vincle amb els pares. Quan un foraster visita un camp de refugiats, desenes de nens l'abraçen i volen estar amb ell. És molt maca aquesta situació, però, denota un problema en el vincle patològic entre els nens i els seus pares. Si tu vas a visitar uns amics que tenen fills, aquests no se't llançaran sinó tot el contrari, busquen refugi en els pares davant d'un desconegut.

Com els ajudeu?

Amb els nens intentem transformar aquest trauma en una experiència positiva, que interpretin la seva vivència d'una manera menys traumàtica. Tenim el projecte Heroi, que es basa en fer creure als nens que son uns herois, sense mentir-los perquè creiem que ho són pel fet d'haver superat aquestes situacions. I ells mateixos després contribueixen en aquesta història explicant, per exemple, que van parar una onada amb la mà. Això denota que aquest vivència no els afectarà la resta de la seva vida, sinó que la veuran com una història positiva de superació personal.

Què significa per vostè rebre el premi de la Fundació Princesa de Girona?

El premi significa molt per mi i també per l'organització que represento. És una mostra de confiança d'una organització tan potent com és la Fundació Princesa de Girona i del seu màxim responsable, el Rei. El premi es tradueix en facilitats de cara a trobar nous socis i finançadors.