L'incendi d'un remolc que actuava com a xurreria duant les Fires de Sant Narcís de l'any 2012 podria estar darrera de l'origen de la caiguda del plàtan de la Devesa de Girona d'aquest cap de setmana. El foc es va produir el 8 de novembre a la matinada i no va causar ferits però va malmetre dos exemplars del parc. Tot i que oficialment, les fires acabaven el 4 de novembre,es van allargar uns dies perquè havia plogut molt. Aleshores, es va fer un tractament per evitar que els plàtans quedessin exposats a malalties, insectes o fongs. Tot i això, a l'interior del tronc podria haver-hi quedat un dany que podria haver acabat provocant la caiguda parcial de l'arbre la nit de dissabte.

El regidor de Medi Ambient, Martí Terés, ha explicat que l'arbre, d'uns 50 metres d'alçada i de 105 centímetres d'amplada, va acabar danyant un altre plàtan que hi havia al costat i que això li va provocar també danys. A més, es va observar que aquests segon arbre també tenia restes del foc, esqueres, podridures i algun fong. Per aquest motiu, l'Ajuntament va decidir talar i retirar ahir els dos arbres per «garantir la seguretat» de les persones.

«El peatge de fer-hi activitats»

L'exresponsable tècnic de la salut dels arbres de la Devesa, l'enginyer de monts Narcís Motjé, va lamentar ahir el succés i en referència a aquell foc i l'afectació als arbres va apuntar que «les actuacions que es fan a la Devesa passen un peatge al Parc». «Determinades activitats no són massa compatibles amb els arbres», va insistir. Per la ubicació, Motjé calcula que el plàtan es va plantar entre els anys 1808 i 1812. Formaria part de la seixantena d'arbres més grans del parc. Per tant, tindria més de 200 anys.

Sobre l'estat de salut de l'arbrat de la Devesa, Martí Terés va explicar que des de fa uns mesos s'està fent un mostreig al parc. S'han de fer tres fases per anar reduint el marge d'error i ja se n'han fet dos. La previsió era tenir l'informe enllestit a finals d'any. Tot i això, Terés ha demanat a l'empresa que està fent l'estudi, Doctor Arbol, que acceleri al màxim els treballs, sense afectar a la qualitat de l'estudi, per tal tenir els resultats quan abans millor i mirar les actuacions a emprendre.