29 de juny de 2019
29.06.2019

Planejament i gestió

29.06.2019 | 06:30

La demarcació del Col·legi d'arquitectes i l'AV del Barri Vell han organitzat aquesta setmana un debat sobre la necessitat de redefinir els usos del Pla Especial del Barri Vell de 1983 i com procedir perquè el resultat sigui positiu. El més estimulant ha estat la participació de dues arquitectes, una milanesa, Gaia Redailli, que ha treballat i treballa a Andalusia en temes de rehabilitació, i Itzíar González, barcelonina, també activa en aquests camps. Van tractar i exposar dues facetes del mateix tema. Redaielli explicà l'experiència cordovesa de PAX – Patios de la Axerquia, un exemple d'economia cooperativa per resoldre el problema de l'habitatge sota els principis de rehabilitació patrimonial ecològica i sostenible en un centre històric i González descrigué, a partir de la seva experiència en la redacció del projecte de Las Ramblas de Barcelona, com articular un procés participatiu ciutadà en l'elaboració del planejament urbanístic, o sigui, com empoderar la ciutadania en la presa de decisions que afecten la seva vida.

Les dues intervencions, excel·lents i ben documentades, tenien tot el sentit perquè l'Associació de Veïns –i Veïnes, no ens en n'oblidem– defensa la necessitat de revisar el Pla Especial no tant des d'un punt de vista arquitectònic, que ja està bé i funciona, sinó dels usos possibles i compatibles, dels aprofitaments que es poden obtenir d'equipaments que estan en mans mortes i d'ordenar l'activitat del barri casant interessos. O sigui, adaptar-lo a les necessitats de la vida quotidiana perquè observa que hi ha uns problemes per al veïnat als quals ni es dona solució ni es mostra interès a canalitzar.

La inquietud no neix en el buit. Ho ha fet des de la constatació de la inoperància i indiferència municipals al impacte del turisme i l'oci en el descans, l'habitatge i la mobilitat del barri.

En sortir d'actes tan interessants com aquest, sempre et queda el dubte de si es més útil, per resoldre els problemes, la reflexió acadèmica i intel·lectual, amb voluntat de fer diagnosis globals que siguin l'origen de llargs processos per arribar a pactes entre administració i ciutadania, o el plantejament de solucions concretes a problemes concrets. D'estudis, al Barri Vell, se n'han fet alguns – Turisme i Mobilitat, per exemple– i dormen el son dels justos en qualsevol calaix municipal. Com tantes altres propostes votades majoritàriament als Pressupostos participatius. Per tant, aconseguir que s'adjudiqui la redacció d'un estudi de com fer el procés participatiu que haurà d'elaborar una sòlida diagnosi que després permetrà fer unes propostes, etc., sembla un procés llarg i que podria servir perfectament, coneixent la senyora alcaldessa i al seu equip, per marejar la perdiu.

Planejament o gestió. Una cosa no treu l'altra. Són dos processos que s'han alimentat mútuament i els dos són formes de pressió, però em semblaria més útil que hi hagués propostes concretes d'on construir habitatges públics, com regular els apartaments turístics, on crear un nou aparcament, com reduir la privatització de l'espai públic i regular-ne l'ús o per recuperar, d'una vegada, la biblioteca pública que ha desaparegut de la Casa de Cultura convertint-se en un punt de lectura de centre obert de dia o infantil. Definir mancances, proposar alternatives, sumar voluntats és una manera ben eficient de definir el futur que es vol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook