robablement només va ser l'inici de l'inici. Però ahir el Barri Vell de Girona va fer un primer pas per tal de començar a caminar per redibuixar cap a on vol anar. La seu gironina del col·legi d'arquitectes va acollir ahir a la tarda una taula de debat sobre el Barri Vell, organitzada conjuntament per l'Associació de Veïns i Veïnes del Barri Vell i el col·legi. La jornada no pretenia ser un resum de les problemàtiques ja conegudes que pateix el casc antic de la ciutat -sobretot a conseqüència del turisme- sinó que havia de servir per començar a pautar i a cercar la metodologia adient per encarar un debat ciutadà que defineixi un nou Pla Especial que substitueixi el vigent, aprovat l'any 1983.

De fet, la idea inicial era endegar un debat sobre el Pla d'Usos d'equipaments del barri com a oportunitat per decidir, opinar i col·laborar en la construcció del seu futur.

El membre de l'Associació de Veïns i exregidor, Joan Pluma, va obrir el foc exposant que el Pla Especial del 1983 va ser molt bo però que al llarg dels anys han anat apareixent nous actors com el turisme, els pisos turístics, la contaminació acústica de les activitats a l'aire lliure i va posar sobrte la taula l'existència d'uns 23.000 metres quadrats d'equipaments buits o amb usos obsolets. Pluma va reclamar que el document nou que ha de sorgir de tot el procés, que ha de ser estratègic, fet entre tots, amb etapes i pressupostos, tingui informació de qualitat i permeti innovar.

A continuació va ser el torn de la cap de servei de llicències disciplina urbanística i patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, Rosa Maria Cànovas, que va recordar que el Barri Vell ocupa unes 45 hectàrees i es va mostrar partidària de no fer un nou pla especial sencer sinó de «trossejar-lo» en zones. Cànovas va recordar que quan es va fer el pla de l'any 1983, el 33% d'edificis estava desocupat, el 74% tenia deficiències estructurals i només un 11% era posterior a l'any 1925 però que tot plegat «ara s'ha girat com un mitjó». Va posar de manifest, també, que al nucli antic hi ha multitud d'edificis de titularitat pública d'origen religiós o militar.

La tercera en parlar va ser l'arquitecta i professora Gaia Redaelli, experta en processos de rehabilitació urbana i innovació social, que va explicar com està actuant i donant vida als patis de les cases de Còrdova en base a la cooperativisme. Experta en «gentrificació», va parlar del que està passant en ciutats com ara Viena, Nàpols o Berlín.

Finalment, va tancar el torn inicial de paraules l'arquitecta i urbanista Itziar González, experta en plans d'usos i cooperació ciutadana en l'espai urbà. González va proposar una metodologia innovadora per encarar aquest futur nou Pla Especial. Tot plegat hauria de girar a l'entorn de la cooperació entre tots els actors. «Em fa pena que no hi hagi una aliança entre els veïns i les administracions públiques», va lamentar. Va parlar en diverses ocasions de la necessitat d'anar tots junts, sense cap líder però on tothom tingui un rol. Considera que aquests actors han de fer plans sectorials, amb diagnosis i debats, amb les corresponents al·legacions, i posteriorment traslladar-ho al ple municipal .

A continuació va ser el torn dels integrants d'una «fila zero» que al final de les intervencions va complementar els ponents i es va obrir un torn a la resta del públic.