esprés d'onze anys em plantejo deixar d'usar Twitter. Però no m'acabo de decidir. És com tenir un cotxe vell i no saber si deixar de pagar l'assegurança a tot risc i pagar només a tercers. I just quan rebaixes les expectatives del producte, tens un accident que et fa penedir de la decisió. Doncs amb les piulades passa el mateix. Quan creus que ja no val la pena seguir repartint mastegots a tort i a dret, i que és més sa no llegir el que diuen uns i altres, topes amb tres períodes electorals seguits. I el que és pitjor, ensopegues amb tres períodes postelectorals seguits! I com que les hemeroteques estan passades de moda, tornes a recórrer al museu de les xarxes socials. Tot, absolutament tot, està guardat als servidors de la casa de les piulades. Tot el que has dit, t'ho poden trobar allà. O aquí, perquè tal com van les coses, aquesta columna, ben aviat, serà memòria indexada a la gran xarxa. I això, que pot espantar una mica, té un vessant molt bo. Canviant l'expressió clàssica, ara podríem afirmar que només som amos de les piulades que no hem fet. O com diria un dels que en sap, si ets a Twitter seràs més feliç si mantens un perfil baix. Ho dic, bàsicament, per a tots aquells, i aquelles, regidors, alcaldes, assessors polítics, diputats, parlamentaris, senadors i fauna diversa que es dediquen a la política de partit.
Els globus sonda llençats per esbrinar les reaccions de la ciutadania davant de certes propostes de pacte, els pactes mateixos, les reaccions dels goril·les d'un costat i d'un altre, la resposta dels mitjans quan asseguren que certes combinacions ja estan fetes perquè hi ha hagut un «comunicat» a Twitter, i totes les arts comunicatives vinculades a la informació, desinformació, intoxicació i sobrevaloració de les dades que s'han fet servir els darrers mesos electorals, passaran factura. Segur. No en tingueu cap dubte. I del que passi a partir d'ara a la mal dita lògica del vot i a la pèrdua de credibilitat que els electes han guanyat davant dels votants, només se'n podrà donar la culpa als mateixos partits polítics. I això no hi ha cap assegurança que ho cobreixi.
