11 de juny de 2019
11.06.2019

ESTIMAR GIRONA

12.06.2019 | 06:30

ls sinònims enriqueixen el llenguatge. Les repeticions d'un mateix mot, en un tema escrit, fan que la seva expressivitat resti encongida per un ús indegut de la llengua escrita. És innegable que es pot evitar aquesta disfunció, fent servir paraules diferents amb igual significat. És el rol dels sinònims. També, cal considerar el cas d'aquelles paraules que tenen més d'un significat. Estem parlant de la figura lingüística coneguda com a polisèmia.

El verb estimar, que surt en el títol d'aquest escrit, és un exemple polisèmic. Parlem d'algun dels significats d'«estimar» Girona. La ciutat de Girona es pot analitzar seguint algunes de les seves facetes que li són pròpies. Ja s'ha introduït una de les seves accepcions: analitzar. I dins aquest anàlisi hi podríem trobar diferents aspectes interpretatius. Es poden considerar dos grans blocs estructurals: el material i el personal. No obstant, la diferència entre ells és més aparent que real. I més evidències. S'estima Girona per ser com és. I un dubte. Influeix en el tarannà de les persones la configuració urbanística de la nostra ciutat? És a dir, dels qui viuen en la Girona «antiga» o d'aquells que ho fan a l'Eixample? La resposta, de ben segur, que no aniria en un sentit de consens.

En Josep Pla havia parlat d'una Girona fosca, humida i tancada. Qualificatius que poc tenien a veure amb les seves edificacions. Ell, presumiblement, feia referència a les persones d'un entorn concret. Les de la Girona tradicional, emmarcada pels seus quatre rius: Galligants, Onyar, Güell i Ter.

Eren rius que li donaven la seva personalitat, alhora que feien de barrera entre el nucli «de sempre» i el de més enllà de les muralles. Unes restes de les quals encara avui, i com a exposició molt ben aconseguida, es poden contemplar a la Casa de Cultura.

I un entorn de població era el paradigma d'aquesta ciutat més oberta. Era la més que coneguda barriada del Mercadal. Els grecs n'haurien dit Emporion (Empúries), ja que el comerç era l'ànima d'aquest sector. A més a més, tres altres carrers eren la identificació d'un canvi que es flairava: el carrer Nou, el carrer de Santa Clara i la Rambla. Annexa a aquests, en termes d'actualitat del segle XX, sorgí la plaça del Marquès de Camps. Popularment batejada com «l'Havana Petita». Era un signe de modernitat.

Dels rius esmentats, un ja no porta aigua. Sant Daniel s'ha quedat sense el seu riu. Des del passeig Arqueològic la imatge del curs del Galligants és depriment. S'ha esborrat el riu. Quan plou molt, es torna a veure com l'aigua va a buscar el riu més emblemàtic de la geografia gironina: el Ter.

L'Onyar, el riu de les inundacions de la Girona de fa menys de 100 anys, ara és un canalet encaixonat per unes parets de pedra de poca altura, potser 1 m, en part del seu recorregut ciutadà. Les inundacions eren molt calamitoses, sobretot, per als veïns del carrer del Carme. Aquestes riuades, també, arribaven a molts altres indrets de la ciutat.

A la Rambla, la Funerària Poch hi tenia el seu establiment, el qual es distingia pels baguls que s'hi podien veure en exposició. Els gironins d'aquell temps encara poden recordar com navegaven els esmentats taüts en una de les moltes crescudes de l'Onyar. L'espectacle macabre, malgrat ser-ho, provocava més d'un somriure.

A les voreres de l'Onyar, i al costat de la passera de la Font del Rei, les dones del carrer del Carme hi tenien les seves rentadores de fusta. Els estenedors de la roba rentada eren les herbes dels amplis marges del riu.

Unes foses de decantació, a Quart, solucionaren el gros problema de les inundacions de Girona. Com a testimoni d'una d'elles, en un dels arbres de la Devesa, hi havia, clavat a una altura d'uns 2 m, un rètol en el qual s'hi podia llegir: «Hasta aquí llegaron las aguas del Ter el año 19...» (suposo que hauria de ser una data del 50).

D'aquesta recordança de la Girona històrica, sols en queda un record. Les vivències tenen avui el gust del canvi, el qual és signe d'un nou temps. La globalització ha obert les finestres al món. Al costat de molt poques coses d'aquest no llunyà passat: costums, cultures, llengua, religions... ara hi viuen, en àmbits propers, persones molt diverses. No hi ha, en general, massa convivència en llocs comuns d'assentament urbà. Es pot parlar de «a casa» i de «a prop de casa». Oriünds i forasters. Cercles tancats, amb un positivisme probable: «Estimar Girona». Que ens estimin com volem que ens estimin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook