Mala peça al teler li ha quedat a l'alcaldessa Madrenas. Si bé és cert que la victòria ha estat molt més contundent del que auguraven algunes veus, fins i tot de la mateixa formació política, cal admetre que es tracta d'un premi enverinat. L'onada de Guanyem Girona i el retorn a la casa mare per part de molts socialistes que havien migrat temporalment al sopluig de Cs, ha fet que els dos rivals amb els quals JxCat haurà de veure-se-les a la sala de plens siguin, com a 1984 d' Orwell, aliats i enemics, depenent del moment i la lectura. L'independentisme gironí voldria, sense cap mena de dubtes, que Madrenas i Salellas arribessin a un pacte de no-agressió com a mínim.

A una coalició així, sense necessitat de ser formal, segur que s'hi sumaria ERC. Però les ferides que ha eixamplat la campanya electoral, i els precedents lligats a la manca d'atractiu mutu, converteixen aquest pacte en improbable. Diferent pot ser l'entesa entre Madrenas i Paneque. Els dos equips ja han compartit govern i, per tant, han fet possible la governabilitat de la ciutat. Però la qüestió ideològica respecte als conceptes nacionals pot ser un fre important en les negociacions. No ajuda que hores abans de la jornada electoral la presidenta socialista del Congrés espanyol vetés companys de Madrenas. Però, malgrat tot, aquest mateix argument pot servir per dificultar una entesa entre PSC i Guanyem. O entre les tres forces clarament d'esquerres que ocuparan les cadires consistorials. Sense pensar que, depenent de quines aliances hi hagi, propiciaria retrobaments incòmodes de regidors i regidores que ara ho seran sota les sigles que tot just fa 6 mesos eren les sigles del rival.

La previsible escombrada del PPC, així com la contenció de la ultradreta, encapsulada únicament en dos tristos representants vestits de taronja, albira quatre anys interessants.

Ara comença la campanya de debò. Si és que, a hores d'ara, no està ja tot lligat i ben lligat.