La protecció de l'Estany a debat mentre el futur PN continua sense horitzó

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya i té un funcionament singular al nodrir-se sobretot d'aigua subterrània de les muntanyes de l'Alta Garrotxa. Té un important impacte de l'acció de l'home amb activitats de lleure, esportives, el turisme i habitatges propers. La figura del Parc Natural es remunta al 2003 quan el Parlament va apropar una proposició no de llei que instava la Generalitat a augmentar-ne la protecció amb la creació d'aquesta figura, la qual també era molt reivindicada al territori.

Des de llavors, s'han fet alguns passos però la declaració de parc segueix congelada. El 2011 i el 2014 el Parlament va instar el Govern a redactar un projecte de llei i a obrir un debat per escollir la figura més adient mentre el parc no fos una realitat. Actualment, però, no apareix a l'agenda de la Generalitat. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat afirmen que no és una prioritat i que la falta de recursos els porta a voler consolidar i desenvolupar primer els parcs que s'han creat més recentment, entre ells el de les capçaleres del Ter i Freser al Ripollès (que va néixer el 2015).

Els partits polítics són conscients que el tema és competència de la Generalitat però reivindiquen la seva capacitat de decisió, especialment des del Consorci de l'Estany. Aquest ens es va crear el 2004 pels ajuntaments de Banyoles i Porqueres com a futur embrió del parc i òrgan gestor de l'espai. Des de llavors, ha liderat tres projectes Life amb fons europeus per recuperar espècies i restaurar espais. Algunes de les llistes que es presenten el 26-M inclouen als programes reforçar el consorci. És el cas de Junts per Banyoles-ERC que també porta impulsar el debat sobre la figura de protecció i dinamització de l'estany i recuperar l'agent cívic al voltant de l'estany per controlar els bons usos de les activitats regulades, com la pesca o el bany.

Per la seva banda, l'alcalde i cap de llista de Junts per Catalunya-Banyoles, Miquel Noguer, defensa una figura més alta de protecció que l'actual sempre que estigui ben dotada econòmicament. "Per fer mitges tintes, prefereixo estar com estem", afirma qui ha governat amb majoria absoluta els últims vuit anys a la ciutat amb les sigles de CiU. Al seu entendre, un parc natural seria massa extens (hauria d'incloure l'Alta Garrotxa que és d'on venen les aigües) i caldria una figura d'àmbit més local per fer-lo viable. Si es trobés la fórmula, afegeix, caldria buscar el màxim de consens, tot i que a nivell polític creu que ja hi és.

La conjuntura política i les dificultats pressupostàries de la Generalitat han estat el principal escull, segons Noguer, si bé subratlla que "no s'ha de patir" ni és un tema urgent perquè actualment l'entorn lacustre ja té un nivell "molt alt" de protecció. També reivindica el compromís que el seu partit ha demostrat amb la conservació de l'estany i posa com a exemple la compra de finques del perímetre de l'estany i de pesqueres que han passat a ser públiques així com el reforç del Consorci de l'Estany.

Des de Sumem Banyoles, una plataforma ciutadana que per primer cop es presenta a unes eleccions amb el suport de la CUP, ICV i altres persones independents d'esquerres, coincideixen que la situació "no és crítica" però que calen accions concretes. "Hem d'avançar en la protecció i sobretot en el treball de conscienciació ciutadana" perquè aquest equilibri natural és "precari i delicat", assenyala el seu cap de llista, Non Casadevall, que actualment és regidor de la CUP.

És per això que proposen, d'una banda, potenciar el perfil tècnic del Consorci de l'Estany i incorporar noves mesures al Reglament d'Activitats de l'Estany (RAE), aprovat el 2010, on s'estableix el que es pot fer i el que no a la zona. Una mesura seria prohibir els envasos d'un sol ús, com ara als establiments, així com traslladar fora de l'estany totes aquelles proves esportives que no es fan a l'aigua, o reduir el nivell de decibels i músiques. "Són petites coses que faran que ciutadans i visitants entenguin que és un entorn a protegir", afegeix Casadevall.

El cap de llista aposta per la conscienciació i no pas per la penalització perquè creu que la societat cada cop està més conscienciada de la necessitat d'un canvi de polítiques ambientals. "Es tracta que institucionalment ajudem a provocar aquest canvi amb petites pràctiques que es poden impulsar mentre se segueix treballant en l'anhel del Parc Natural", afegeix. També lamenta que encara hi hagi alguns grups polítics "poc predisposats" a fer el pas.

Des de l'Ajuntament de Porqueres, governat per IdP (una llista associada a ERC), veurien bé el Parc Natural per tenir més recursos i seguir avançant en la protecció. Ara bé, creuen que s'hauria de treballar a fons, posant per davant els criteris tècnics i garantint que els ajuntaments mantinguin la representació com s'ha fet fins ara a través del consorci. Així ho defensa el cap de llista i actual alcalde, Xicu Castañer, que destaca que cal "treballar-ho molt perquè la zona de l'estany no està aïllada i hi ha una influència humana alta". Creu que caldria mantenir les activitats que ja es fan de forma regulada.

Actualment Castañer és el president del Consorci de l'Estany. L'ens està preparant la documentació per aspirar a un quart projecte Life. Una zona on caldria actuar seria la que hi ha a sota de Santa Maria de Porqueres, amb tales selectives per mantenir la "naturalitat" de l'entorn.

D'altra banda, les llistes d'ERC del Pla de l'Estany també porten impulsar a nivell comarcal la creació d'un Observatori de l'Aigua, per abordar problemàtiques com ara el subministrament entre d'altres temes.

L'opinió d'agents socials i econòmics

L'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos) reclama des de fa anys incrementar el nivell de protecció de l'Estany perquè creuen que hi ha un consens social, tècnic i polític. Plantegen dues figures per aconseguir-ho. D'una banda, la creació del Parc Natural (a través de decret), a la qual s'hauria de decidir la seva delimitació, o la figura del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) amb una llei. Aquesta última "permet protegir espais més petits en una mateixa zona incloent també aspectes culturals", segons paraules de Juanjo Butrón, membre de la junta de l'entitat.

Actualment l'Estany està inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i també està reconegut com a Lloc d'Interès Comunitari i forma part de la Xarxa Natura 2000. Figura a l'inventari de zones humides d'importància internacional del conveni Ramsar i inclou onze hàbitats d'interès comunitari, quinze espècies protegides per la directiva d'hàbitats europeus i 28 més d'aus a banda de les espècies protegides per la legislació espanyola.

Pels ecologistes, és un nivell de protecció "mínim" que cal incrementar per garantir el manteniment de l'entorn natural. "És important per a la prevenció pensant en un futur, més que no pas per a una urgència immediata", diu Butrón. Creuen que la declaració de parc no impediria fer activitats com la pesca o l'esport però sí que permetria vetllar per la seva sostenibilitat. És per això que reclamen a la Generalitat que mogui fitxa i que es decideixi per una de les dues figures proposades. Recorden que ja hi ha un document tècnic consensuat des de fa anys amb el territori amb diferents propostes i que només caldria actualitzar-ho.

I a l'altre extrem del debat hi ha l'Associació de Pesca de Banyoles. Aquest col·lectiu veu innecessari elevar-ne el nivell de protecció. Amb una vuitantena de socis, són molt crítics amb les actuacions que s'han fet fins ara, especialment amb els projectes europeus Life que han permès reduir de forma significativa les poblacions de peixos exòtics com les carpes, una espècie molt valorada per a aquesta activitat esportiva. "Des de llavors, que la pesca està molt malament, no s'agafa res a l'Estany ni a l'estanyol", lamenta el seu president, Pepe Domínguez, que explica que des de fa tres anys han hagut de traslladar els concursos que es feien a rius com el Fluvià.

I es pregunta, "què es vol protegir ara, si ells mateixos han mort els peixos?". També denuncien que s'han restringit tant les zones d'aparcament de vehicles que les zones on la pesca controlada està permesa els queden massa lluny. Tampoc poden fer neteges de les vores de l'estany per poder endinsar-se millor a l'aigua. D'altra banda, minimitzen l'impacte de la pesca en la natura tot recordant que els peixos, un cop pescats i mesurats, es tornen a alliberar i afirmen que indrets com l'estanyol estaven en millors condicions quan encara hi havia carpes i l'aigua es movia molt més. Ara sembla una "bassa" conclouen.

Des de la Societat de Caçadors de Banyoles veurien bé augmentar-ne la protecció sempre i quan no els afectés la seva activitat. El seu president, Manel Pulido, afirma desconèixer la figura de Parc Natural perquè "ningú els ho ha explicat" malgrat haver-se treballat des de fa anys. Actualment poden caçar a diferents punts de la comarca, incloent la zona de Porqueres de l'Estany (excepte reserves naturals com la de Can Morgat o La Puda). Des de la creació del Consorci de l'Estany, asseguren que ja no han pogut actuar en la zona lacustre malgrat les peticions de particulars, com ara pagesos que es queixaven dels danys de senglars. Es queixa que s'ha proposat espantar els senglar sense armes per moure'ls a zones on ells sí poden caçar però que mai els ho han deixat fer. En aquest cas són els Agents Rurals els que actuen fent batudes i amb l'autorització del Departament d'Agricultura. La societat té uns 220 socis que es dediquen a la caça del senglar i caça menor (conills, llebres o perdius, entre d'altres).

L'empresari Robert Gelmà, propietari del Vora Estany i Set Cafè (dos establiments a tocar de l'Estany), tampoc creu que sigui necessari incrementar el nivell de protecció de la conca lacustre. "El turisme funciona molt bé a la zona i també les pràctiques esportives", afirma, tot afegint que creu que s'ha de mantenir així. Per a ell, el parc no és una prioritat però sí que veuria bé que s'incorporessin mesures més sostenibles, com ara l'ús de materials biodegradables als voltants de l'Estany per evitar brutícia. Pel que fa a l'actualitat, creu que s'està fent una bona gestió de la neteja de recs però que s'està sobreprotegint alguna espècie. Posa el cas dels jocs que, al seu entendre, "tapen la visió de l'estany en alguns punts". Creu que s'hauria de deixar la zona de Porqueres més "salvatge" mentre la part de Banyoles hauria d'estar més "ordenada", com es fa per exemple amb els boscos.

Finalment, un altre dels actors en aquest debat és el Club Natació Banyoles (CNB) que porta a terme l'activitat esportiva a la làmina d'aigua de l'estany i els entorns des de fa dècades. Des del 1992, moment en què Banyoles va ser subseu olímpica, compta amb més de 6.000 metres quadrats de superfície construïda a tocar de l'Estany. Aquesta entitat privada és l'única autoritzada per posar bots i embarcacions a la conca lacustre, sota la supervisió del Consorci de l'Estany. Des de fa dos anys, es desinfecten per evitar l'entrada d'espècies invasores com el musclo zebrat. El seu gerent, Albert Busquets, assegura que veurien bé el Parc Natural per l'augment de recursos sempre que fos compatible amb els usos actuals. Defensa que els diferents esports es venen fent des de fa més de nou dècades i creu que l'actual reglament garanteix l'equilibri amb l'entorn.

D'altra banda, el club lamenta que en aquests comicis el tema de les competicions esportives es tracta des del "blanc i el negre" amb defensors i detractors quan en realitat caldria un debat més transversal i propositiu perquè és un factor clau per a la "dinamització" al territori.

Per a Busquets, són els primers interessats en mantenir l'espai net i en condicions. A tall d'exemple, explica que des de fa tres anys han prohibit l'ús d'ampolles de plàstic en esports com el rem, on hi havia una problemàtica, i es mostren oberts a incorporar noves mesures de sostenibilitat.