Barrejar-se entre la gent del Barri Vell de Girona i preguntar si votaran Puigdemont o Junqueras, o si són més d'Urtasun, Borrell, Cañas o Dolors Montserrat i acabar parlant de flors. Tot s'hi val per fer un baròmetre de Temps de Flors. La majoria sembla que es decanta per la major presència de flors que en altres anys, sense un percentatge exacte. La presència de més o menys flors és l'etern debat.

El sondeig, però, valora positivament la teòrica reducció d'artefactes de plàstic i ferro i l'augment de plantes i flors.Com feia anys que no passava. Inaudit que la gent no es queixi ni camini amb cara de peix bullit. També es puntua molt positivament el disseny del projecte a les escales de la Catedral, però pràcticament tots hi troben a faltar algun color cridaner. I és que el repte de satisfer els visitants amb un muntatge a l'escalinata és majúscul.

A la part superior del carrer Cúndaro hi ha un grup de dones de Palamós i Sant Antoni de Calonge, entre les quals Carme Dalmau, Ferriol Sala, Victòria Casas. Són unes habituals de la mostra floral. «Som unes enamorades de Girona i aquest any és espectacular», expliquen. «L'any passat hi havia molt de plàstic». «A la Catedral, hem coincidit que els colors són molt apagats. L'escala té tanta pedra grisa que és molt complicat que agradi, però que consti que està molt ben estructurat», afirmen. Afirmen que la gent està molt ben repartida i que, en part, és gràcies a les indicacions de la policia. Marxen en direcció al Museu dels Jueus, convençudes que valdrà la pena.

A la plaça de la Catedral hi ha l'Agnès, que ja és el tercer any que visita Temps de Flors. «L'escala la trobo una mica trista. Té molt treball i les flors són espectaculars però no llueixen el que haurien de lluir. Hi ha molt de gris i potser hi falta verd», explica. Sempre sol aprofitar el migdia per no trobar-se tanta gent als muntatges. Una estratègia per intentar no topar amb masses de turistes desbocats traient el cap a tot allò que sigui fotografiable.

També a la plaça de la Catedral hi ha Pius Vila, de Torelló. La seva filla viu a Medinyà i sol aprofitar les visites familiars per escapar-se també a Girona. I per Temps de Flors, més. «Aquest any m'agrada perquè ha ressorgit la flor. Dos o tres anys enrere hi havia més decoració i menys flor.» Però matisa: «Els colors són fluixos. Les flors que pengen de tots els ponts són maques però són de colors massa fins. No criden l'atenció». En canvi, però, li encanta la composició dels Banys Àrabs. És el segon dia d'aquest any que va fins a Girona. «El diumenge hi havia molta gent. Avui he aparcat al mig de Girona i veig que hi ha gent, també, no pensava que tanta, però és suportable».

A la Magda Navarra, de Girona, també li ha agradat molt el muntatge dels Banys Àrabs, així com el de Sant Fèlix. La seva estratègia és aprofitar els migdies d'entre setmana -i el dimecres a la nit- per fer dues o tres escapades i anar veient els diferents projectes per parts. En general, creu que hi ha més flors que altres anys. I critica una mica la manera de fer de molts visitants: «Hi ha gent que tira tanta foto amb la càmera i el mòbil que no veu ni què fotografia».

La saltenca Sara Rosés sol visitar les instal·lacions de Temps de Flors cada any. Intenta triar un dia i veure tant com pugui. En aquesta edició hi ha anat entre setmana perquè considera que «els caps de setmana és impossible» veure massa res i menys amb un nen petit. Manté la teoria de la resta d'enquestats: «Hi ha més flors que altres anys». Li ha encantat el muntatge de Mar Profund amb peixos i meduses que hi ha al pati privat de la Casa Sambola- Pla Dalmau, del carrer de la Força. És un dels que ha convençut més els visitants.

Després d'aquest sondeig, els organitzadors poden tenir un problema de cara a l'any vinent. Mantenir satisfets aquest alt percentatge de gent, que en general s'entreveu exigent.