09 de maig de 2019
09.05.2019

El defensor de la ciutadania alerta de les queixes pel tracte dels Serveis Socials

Llorente explica que hi ha veïns que topen amb dificultats o amb un suposat desinterès per tramitar ajudes diverses o la renda bàsica o per empadronar-se El ple s'ha de suspendre a mig fer per una indisposició cardíaca del Defensor

09.05.2019 | 06:30
Ramon Llorente, durant la seva intervenció al plenari municipal.

El Defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente, va presentar ahir al matí la seva memòria d'activitats corresponent a l'any 2018 novament posant l'accent a les problemàtiques que pateixen molts ciutadans de la ciutat en habitatge i serveis socials. Va ser una intervenció de poc més d'una hora al saló de plens. Quan parlaven els grups de l'oposició, el Defensor va tenir una indisposició cardíaca i el ple es va acabar suspenent. Llorente va ser atès pels serveis mèdics a l'exterior del saló i, posteriorment, traslladat en ambulància a un centre hospitalari. Era el seu comiat en el càrrec, després de10 anys de servei.

En la seva intervenció, va dir, com ho havia fet altres anys, que els serveis socials estan «desbordats i sobrecarregats». Els Serveis Socials han representat el 45% de visites dels ciutadans al Defensor (i un 60% de consultes), que al llarg de l'any 2018 va atendre un global de 2.045 visites. Va dir que moltes queixes han tingut com a causa «la disconformitat amb el tracte rebut pels Serveis Socials, amb la dificultat de ser ateses en un temps prudencial o propici per donar resposta a un tema urgent, o amb la negativa a emetre informes respecte al tema d'empadronament o la tardança per fer informes al Jutjat amb motiu de desnonaments o amb el suposat desinterès per tramitar ajudes diverses o la renda bàsica».


Picaresca amb els ajuts

El Defensor però va ser clar, com sempre, i va parlar de la «picaresca» d'alguns ciutadans en aquest tema. «Un dels aspectes més importants que massa vegades s'oblida és que sense un seguiment i un control eficient, podem incórrer en greus errors i injustícies», va dir. I va afegir que «la picaresca d'alguns desacredita a molts» i que «no es tracta de criminalitzar la pobresa, sinó de planificar i actuar amb onjectivitat i prudència, controlant i constrastant les ajudes socials, incentivant la participació i exigint transparència i contrapartides». sobre aquest apunts va concloure: «Com deien els romans do ut des, et dono perquè em donis. Els diners que es donen a una persona han estat aportats per altres persones, i no apareixen per art de màgia a les arques municipals, sinó que provenen de l'esforç i el treball de totes aquelles persones que treballen i constribueixen».

D'altra banda, les actuacions dels agents de la policia municipal han representat un 35% de les visites. «Caldrà que prenem nota que els i les policies són servidors públics per afavorir una convivència ordenada i pacífica, com a membres de la societat a que serveixen», va apuntar.


L'estigma de Font de la Pólvora

Sobre la presència policial al territori, Llorente va reclamar impulsar «novament, de manera sistemàtica i definitiva, la figura del que anomenem policia de barri, especialment en entorn on la convivència ho requereix». I va especificar el cas del barri de Font de la Pólvora «respecte al que tenim l'obligació de constribuir a esborrar l'estigma de la pobresa i la delinqüència, fent acte de presència activa i col·laborativa, imprimint una nova dinàmica social i solidària, amb la necessària participació dels propis veïns, a fi de promoure una convivència cívica exemplar, començant per les comunitats de cada bloc de pisos i acabant per integrar aquest barri harmoniosament a la vida de la nostra ciutat». Per això, va dir que «la policia de barri seria un element dinamitzador d'aquesta comunitat».

Llorente també va posar de relleu el «drama» de la persona que perd l'habitatge, per motius diversos, i «no obté solució per poder llogar en el mercat lliure». «I això exigeix una resposta per part de les administracions públiques i del nostre Ajuntament».

En aquest sentit, el Defensor va indicar que «no es pot deixar exclusivament, al lliure arbitri del mercat, la cobertura d'un dret tan essèncial, bàsic i fonamental com el dret a disposar d'un sostre, d'un habitatge». «Caldrà cercar una intermediació municipal, que des del compromís social i la justícia més elemental, impedeixi que aquelles persones que figuren com a morosos per raó d'haver perdut el seu habitatge, però que actualment tenen treball i ingressos suficients, siguin exclosos del mercat de lloguer», va indicar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook