Ahir, esperant que la petita de casa entrés a escola, vaig sentir com una àvia preguntava a l'avi d'un altre marrec: «Què? Han guanyat els teus. Estaràs content!». I l'home, cofoi, quasi es desfà explicant les bonances de la seva participació en la victòria catalana d'ERC. A la política li passa una mica com en el futbol, quan el teu equip guanya sol ser perquè has jugat de dotzè davanter. Però quan perd, sol ser culpa de l'entrenador i de la seva estratègia. Malgrat que, a diferència del que passa a l'esport, en els resultats electorals quasi tothom surt guanyant.
Les eleccions de diumenge són l'escalfament del que seran les dues grans finals de la temporada: les municipals i les autonòmiques. Sí, autonòmiques, ja que les europees, després del que ha decidit la JEC i la tossuderia d'uns i d'altres, serviran de molt poc als analistes. I a ningú se li escapa que, tal com anem, haurem de tornar a decidir qui serà el president o la presidenta de la Generalitat abans no acabi l'any.
To i així, el resultat del partit d'aquest cap de setmana ja albira algunes dades que poden condicionar les alineacions definitives i l'estratègia de joc per a la gran final. I s'obren algunes incògnites, especialment en veure l'alta participació. Serà capaç VOX d'esgarrapar els 700 vots que els quedarien per tenir un regidor a l'Ajuntament? Si ens atrevim a atribuir els vots del Front Republicà a la coalició Guanyem Girona, de qui prendran els 3.000 vots que els faltaria per, com a mínim, fer el resultat de la CUP a les eleccions de 2015? Tothom xiulava al PPC un fora de joc com una catedral. Però la quantitat de vot captiu que ha mantingut a Girona fa preguntar d'on ha sortit l'augment de Cs i de Vox. Dels socialistes no, que també han pujat. Del creixement demogràfic, és a dir, del vot jove? O de la disminució en l'abstenció, és a dir, del vot de dretes mobilitzat?
Imagino les seus dels partits ahir dilluns al matí. Tots els assessors hauran tingut, segur, doble sessió d'entrenament.
