La gent del ram diu que avui és el dia que més llibres es venen de tot l'any. I pel moviment que sol haver-hi a la Rambla de la Llibertat de Girona, i a les llibreries de torn, m'ho puc creure. Però, òbviament, vendre molts llibres no vol dir tenir molts lectors. L'objecte de regal no es converteix, sovint, en l'eina de coneixement o de plaer pel qual se l'ha concebut. Ens queixem que l'era de la informació ha fet minvar la quantitat de lectors. Però la realitat és que el vici de la lectura pateix de mala fama des de sempre. Fer citacions extretes dels prestatges digitals de moda tampoc vol dir llegir. Perquè després passa que cites Kant, sense haver-lo llegit, i no et pots escapar del ridícul. Com li ha passat al nano aquest de Ciudadanos que vol manar a Espanya. O et passa que confons la paraula «tradició popular» amb l'afusellament d'un president, d'unes idees i d'un sentiment, com han fet al poble sevillà que s'ha posat de moda a Twitter. O que compares violadors i assassins amb presos polítics, com fa la marquesa popular que no vol parlar català. Un bon amic diu que «això s'arregla llegint». I segur que té raó. Malgrat que ens hem acostumat, també, a ser elitistes amb la lectura. Llegim, massa sovint, allò que encaixa amb la nostra línia editorial mental. Seleccionem segons preferències, tendències i ideologies. No queda massa bé exercir el dret de llegir antagonismes, discrepàncies o estils aliens a les nostres preferències anímiques. I sense voler, tot i llegir, podem acabar tendint a una puresa perillosa, excessivament destil·lada, absent de criteri. Quan aprimem tant el criteri com per no deixar espai a nous mons, noves idees i nous referents, aprimem la nostra llibertat, i alhora la dels altres. I no puc deixar de pensar que en català, fonèticament i ortogràficament, la paraula «llibres» s'assembla molt a «lliures». Només les diferencia una lletra.
