17 de abril de 2019
17.04.2019

Processons, brunyols i xuixos en el pregó d'inici de la Setmana Santa

17.04.2019 | 06:30
Un moment del pregó a la Casa de Cultura.

alvador Garcia-Arbós va acceptar ser el pregoner de la Setmana Santa gironina «per l'emoció fugissera i forassenyada de la vanitat». El pregoner, periodista i crític gastronòmic, va cuinar-se un discurs molt a la seva mida amb ingredients divertits i del seu domini. Els constants esments als xuixos, als brunyols, a la seva estimada Besalú, a les processons i altres vivències i records van animar l'acte a la Casa de Cultura.

Va iniciar-lo recitant el santoral diari. Un clàssic seu, per qui el coneix. I va exposar els motius que l'havien dut a acceptar ser el pregoner, entre jocs de paraules i idees per acabar explicant que, en part, es devia a la «competitivitat». I tot i admetre estar «honorat i orgullós» d'haver estat l'elegit, també va explicar que «malgrat que res no m'hauria d'espantar. Ho estic».

I va revelar: «Volia ser capellà i vaig arribar a fer hòsties amb truita de farina, crespells. Sense ou. Només amb farina i aigua. Mai vaig anhelar ser bisbe. Hauria volgut ser monjo de Robin Hood i el Sant Pare de les Sandàlies del Pescador. I no arribo a la sola de la sabata esquinçada del Pater Whisky del Poder i la Glòria». Va deixar clar que és de Besalú però que va «veure la llum» a Girona i que quan va arribar a la ciutat «el xuixo no tenia ni cinquanta anys, però molts ja el coneixien de tota la vida».


«Una matada d'avorriment»

El xuixo i Besalú, dos conceptes clau en la vida del pregoner. «A Besalú, per Setmana Santa, jugàvem a les processons amb canyes i tambors amb planxes de bidons de petroli i de detergent», va recordar. I va reconèixer que «els de la meva generació no podem lamentar que la Setmana Santa fos una matada d'avorriment, sense cinema ni tele, i obligats a escoltar música sacra per la ràdio».

I va seguir el seu discurs amb un reguitzell de preguntes a l'entorn de les processons. Sobre el per què es fan processons, si les processons són notícia o si són un espectacle. «Diu el nostre bisbe Francesc que les processons han de ser dignes i ben fetes. I que ben feta vol dir que les persones han de participar-hi amb pietat, amb conciència del que estan fent», va exposar. I va dir que el Bisbe alerta que «les processons no poden ser entreteniment». Però el pregoner va posar sobre la taula la seva versió: «No ens enganyem. La gent hi va per l'estètica i l'estètica crida la gent a anar-hi».


La Granja Mora

I va arribar el torn d'una de les passions de García-Arbós: el menjar. En una hora en què molts dels assistents ja pensaven en la taula parada del sopar, el pregoner va començar a parlar de tortells i brunyols. I va sentenciar: «Per brunyols, no ens enganyem, els millors dels millors de la història, irrepetibles, perfectes, en fons i forma, han estat els d'en Raimon a la Granja Mora: ben amassats, ben fermentats i ullats, ben fregits amb oli d'oliva, flonjos, resilients i fonedissos, però consistents. La Maria Carme malacostumava la clientela, ja que recomanava menjar-los amb nata».

I va descriure detalls de l'enyorada granja: «era engalanada amb tota la iconografia de la Girona que ells estimaven, la Setmana Santa hi tenia un lloc preeminent. Com que de brunyols i crespells de bacallà en tenia tot l'any, cada setmana era una mica Quaresma» i que per Setmana Santa hi sonava «la música de fons de la banda dels manaies de Girona, pifres i percussió a tota pastilla, i amb la veu de la Maria Carme Ribas dient: «La Granja Mora els desitja una bona Setmana Santa»».

El tram final del seu discurs el va girar a l'entorn de la relació dels manaies amb els xuixos, aprofitant la seva embolicada etimologia i al fet que hi ha diccionaris que expliquen que la paraula «xuixo» és una arma. I va concloure exposant que «voldria que tothom es preguntés què és la Setmana Santa i què representa», Va convidar els assistents a pensar-hi. I va concloure: «Per mi és el moment de fer les paus i de començar de nou. Com que estimar els amics és fàcil, et disposes a perdonar els enemics, que l'orgull ha fet rivals, per culpa d'una sobredosi de vanitat i dèficit d'humilitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook