Cada cop que s'apropa la Setmana Santa es generen situacions poc més que esperpèntiques. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana, volent creuar la plaça de la Catedral de Girona, vam ser apartats impositivament per un senyor de barba venerable, per deixar pas a un grup de mainada que, pilum a l'espatlla, simulava ser una cohort de soldats romans. Aquest exèrcit de catòlics militaritzats baixava embolcallat per un eixam de pares i mares que, mòbil en mà, els assagetava a fotografies i vídeos. Tots contents i satisfets, mentre el centurió malcarat obria pas entre la xusma despistada o, com era el cas, necessitada de pas. No vaig poder evitar comparar aquesta demostració de fe cristiana amb un casament hindú que uns dies abans havíem vist creuar els carrers de Salt. Precedits i seguits per la policia local, escortats per elegants vestits de cerimònia, distorsionats per armilles verdes que identificaven al seu portador com a membre de l'organització, van encuriosir uns i fer emprenyar uns altres que, cristianisme en boca, es queixaven d'on havíem anat a parar amb tanta permissivitat. Cert és que els darrers mesos hem abusat de les festes hindús quan hem volgut concentrar la queixa davant de la policia. Les famoses convocatòries de festes del color, tan valorades en la cultura oriental, han decorat els uniformes de més d'un policia malcarat. Vivim encara sota un estat aconfessional, allunyat d'una necessària laïcitat. I carregat, encara, d'una hipocresia disfressada d'una malintencionada tradició. Uns nens fent de manaia ens semblen els hereus d'una tradició quasi patriòtica, però mirem de reüll els fills dels musulmans que vesteixen diferent mentre van a la mesquita. S'apropa el ramadà, i com passa cada any, veurem com una excentricitat que per religió un grup consolidat de persones no mengi mentre el sol llueix. I en canvi no farem escarafalls quan passegin pels carrers homes i dones amb vestits que imiten èpoques mil·lenàries seguint peces d'art que representen persones torturades. Com diria el pensador, l'abús de les preferències de molts no vol dir tenir la raó.
