12 de abril de 2019
12.04.2019
L'Empordà

RECORDANT EL Dr. MIQUEL ORDIS

12.04.2019 | 06:30

l'església parroquial del Mercadal, plena de gom a gom, ens reunirem per acompanyar la Margarita i els seus fills i nets en la Missa de comiat del seu espòs, pare i avi. En aquesta trista ocasió anava recordant la meva llarga relació amb en Miquel. El nostre primer contacte va ser en el vell Institut del carrer de la Força. Aquell atrotinat casalot, convent desamortitzat de frares caputxins. Edifici pobre materialment; però on es treballava amb eficiència i il·lusió en la formació de les noves generacions. No era, com són ara, un dels instituts de Girona; sinó simplement l'Institut, en el qual es formaven els futurs batxillers i aspirants a universitaris. Nois i noies de la ciutat i de gran part de la província, en un temps en què en tota la demarcació només hi havia l'Institut de Girona i el de Figueres. En aquelles aules hi coincidírem ell com a excel·lent estudiant i jo com a professor encara molt jove i il·lusionat amb aquella dedicació. En Miquel Ordis destacava per la seva intel·ligència, la seva seriositat, per la seva capacitat de treball, per la seva constant dedicació. Les seves notes d'excel·lència testificaven les seves qualitats.

Continuà els seus estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i acabada la carrera s'especialitzà ampliant coneixements i pràctica a la Clínica Puigvert de Barcelona. Fill i net de metges, ell també exercí la professió a la nostra ciutat, ocupant càrrecs de moltes responsabilitats tant a l'hospital Josep Trueta com a la Clínica Aliança.

Un problema meu de salut relacionat amb la seva especialitat d'uròleg fou el motiu per retrobar-lo en el seu consultori de l'Aliança. Estabilitzada la situació, vàrem mantenir les visites indefinidament, primer a la clínica i després en el seu consultori particular, fins que el tancà, fa poc més d'un any, per gaudir d'un merescut descans, després d'una llarga vida de treball intens. De les seves visites sempre en sortia reconfortat. La seva atenció al pacient donava molta confiança. Tant per la seva professionalitat acreditada com pel seu humanisme. Acabada la part mèdica de la visita, sempre teníem ocasió de canviar impressions referents als més variats temes. Quan em digué que tancava el consultori em va saber molt greu, tot i que reconec que ja tenia tota la raó de gaudir d'un descans que malauradament ha estat molt breu. És molt trist haver d'acomiadar una persona amb qui tens confiança i amistat. Seria insuportable si no tinguéssim l'esperança del retrobament en un cel nou i una terra nova.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook