Fa olor d'eleccions. I els titulars destaquen ja els dos temes clau: llistes i pactes. O més ben dit, quines combinacions de pacte es comprometen, els uns i els altres, a mai fer. Perquè quan es parla d'aliances les declinacions són múltiples i agosarades.

Girona no queda lliure d'aquest joc de cartes que té poc d'atzar. L'estratègia de la majoria de les marques gironines ha vist com de complicat resulta fer segons quines llistes. I algunes han patit, fins i tot, per decidir el nom. Els tres partits considerats independentistes han hagut de recompondre sencera la seva formació. Si no canvien les coses, la llista que encapçala Madrenas, ara convertida ella mateixa en marca, guanyarà el dret a proposar govern. L'augment de 25 a 27 regidors, proporcional a l'augment demogràfic de la ciutat, pot propiciar que l'alcaldessa augmenti també el nombre d'edils. Pel segon lloc, l'ERC d' Ayats, refeta de dalt a baix, es barallarà amb una CUP aixoplugada sota la marca aglutinadora del Guanyem de Salellas. Serà molt interessant veure, un cop tancats els col·legis electorals, si haurà pesat més el vot captiu o l'efecte de les campanyes que hauran d'explicar qui són els nous candidats.

De la prevista desaparició del PPC, de l'augment de Cs i de la hipotètica aparició de VOX, ja en parlarem un altre dia.

Però deixo per al final el PSC. En podria dir el PSC de Girona, ja que sempre ha tingut la seva pròpia personalitat. Paneque ha sabut fer un complicat exercici d'equilibrista els darrers mesos, que la pot convertir, com va passar fa dos anys, en la clau de volta de la governabilitat de la ciutat.

Amb una ERC ferida amb Madrenas pel cas Terés, una ERC molesta amb Guanyem per l'assumpte Albertí, i amb una Madrenas enutjada per la campanya antiella de Guanyem, sembla evident que a l'alcaldessa només li quedarà la formació de Paneque per buscar l'estabilitat que el govern de la ciutat necessitarà. Sempre que el país no ho torni a posar difícil. Cosa dels pactes.