o són unes memòries. Però són una seixantena d'històries i anècdotes rescatades de la ment de Joaquim Nadal que van escriure «a raig» a la Cerdanya en deu dies a proposta del director de l'Editorial Gavarres, Àngel Madrià.

L'exalcalde de Girona va presentar ahir el seu nou llibre - Històries d'alcalde (Girona 1979-2002)- al Jardí de l'Àngel, un paratge amagat a tocar de la plaça Sant Pere i la muralla, i que -com va explicar- l'Ajuntament va comprar per mig milió de pessetes. Aquí s'hi havien fet reunions antifranquistes, amb presència d'algun familiar seu. Algú podria pensar que l'acte es va celebrar en aquest punt perquè així l'exbatlle no havia de caminar massa des de casa. Però qui coneix Nadal sap que a les dotze del migdia fa hores que volta per la ciutat, treu el nas a tots els racons i deixa pinzellades dels seus pensaments a Twitter. Per exemple, al matí va reclamar una neteja del pont de Pedra, on va observar que hi han sortit herbes espontànies: «Han florit els gossos del Pont de Pedra de Girona. Vist el conjunt no estaria de més una bona neteja», va escriure. «Mai no es deixa de ser alcalde del tot», va admetre al Jardí de l'Àngel.

La publicació conté seixanta històries, però en podria contenir moltes més. Moltes s'han quedat en el tinter, qui sap si per un segon volum. Ell mateix en va explicar algunes de les que no es podran llegir, com un viatge a la Xina, amb Pia Bosch i Ramon Ceide, on va «tombar» el governador a xupitos o com van menjar escorpins. «Tenen gust de gamba a la planxa», va dir. «Hi ha moltes històries que no surten. Quasi tantes com les que sí que surten», va indicar sobre el llibre.

Amb l'encàrrec del director d'Editorial Gavarres, Nadal va pensar en fer un buidatge del seu dietari. Però ho va descartar. Llavors és quan va escriure les seixanta històries, una darrera l'altra, en jornades de dotze o més hores.

Al llibre sí que s'hi poden llegir alguns dels seus viatges com a màxima autoritat gironina, com ara a Nova York, Ítaca o Jerusalem. Aquí hi ha un diàleg amb l'alcalde d'aquesta darrera ciutat sobre el call jueu gironí i on Nadal li proposa un agermanament però el batlle li respon que Jerusalem només s'agermanaria amb «un Jerusalem celestial».

També s'hi pot llegir una anècdota de la troballa d'una pistola en un departament de l'Ajuntament just quan anava a prendre possessió com a alcalde de Girona i en revela qui n'era el propietari. Una història que durant anys s'ha anat explicant entre treballadors municipals i que la publicació detalla. De fet, el llibre s'inicia amb la proposta de Lluís Maria de Puig i Quim Español per assolir l'alcaldia de la ciutat i es va allargant amb els cinc mandats i mig al capdavant . O com va fer combregar a qui s'havia endut, guardant-se-la a la butxaca, una hòstia d'una missa.

Abans de Nadal, va intervenir l'exregidor i arquitecte Josep Maria Birulés, que va parlar de «l'alcalde omnipresent» i va destacar la transformació que va tenir el despatx d'alcaldia amb la seva arribada, amb portes transparents i les múltiples interpretacions que això podria tenir. Per a ell, servia per demostrar que allò «era la casa de tothom i l'alcalde a l'abast».

Si el llibre ja es pot considerar una recull d'anècdotes, moltes de les quals desconegudes fins al dia d'avui, la portada no es queda enrere. S'hi observa l'exalcalde agafat en una barana com amb la intenció de baixar-hi lliscant. «Que ningú es pensi que va fer el dropo 23 anys», va bromejar Àngel Madrià. Birulés, va recalcar que precisament «l'única cosa que no és -en referència a Nadal- és un dròpol, un manta».

A l'acte de presentació del llibre hi van assistir en centenar de persones, entre els quals l'exalcaldessa Anna Pagans, i exregidors dels seus mandats com Tomàs Sobrequés, Josep Quintanas o Pia Bosch, així com l'actual portaveu del PSC, Sílvia Paneque, i el regidor Quim Rodríguez, entre d'altres, com ara el seu germà i exsecretari de Mobilitat, Manel Nadal.