03 de abril de 2019
03.04.2019

El nou Pont del Dimoni de Girona

03.04.2019 | 06:30

No fa pas gaire que s'ha inaugurat el nou pont del Dimoni de Girona. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va fer els honors, malgrat les queixes d'una regidora municipal que li va fer el retret que en període lectoral la LOREG diu: «Queda prohibit qualsevol acte d'inauguració d'obres sigui quina sigui la denominació que s'utilitzi per a això». Deixant de banda les típiques batalletes polítiques pròpies de les èpoques electorals, de tot en tot és just reconèixer que la Marta Madrenas és una de les persones que, juntament amb Carles Puigdemont, en Manel Mesquita i l'expresident de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia en Ramon Macaya, entre d'altres, ha treballat per fer realitat el renaixement d'aquest pont històric a Girona; un pont medieval que es va bastir fa anys i panys, el 1357. Durant un munt d'anys comunicà el barri de Sant Narcís de la ciutat de Girona amb el Pla de Santa Eugènia de Ter, i per causa de les obres de desviació i canalització del riu Güell es va desmuntar el mes de juliol de 1968, amb la promesa de reconstruir-lo en un altre lloc, per la qual cosa les pedres van ser numerades de manera amatent. Aquest treball de previsió no va servir per a res perquè aquesta promesa, com tantes altres, va caure en l'abismal pou de l'oblit dels responsables municipals al llarg del temps. No deixa de ser curiós que l'anterior alcalde de Girona i l'actual que l'any 2011 era regidora del barri van ser els responsables municipals que van creure en el projecte, el qual per fi s'ha pogut fer realitat. I no deixa de ser curiós la contraposició evident dels seus projectes. Un pretenia unir dos barris –el nou pont del Dimoni- i un altre –el procés d'independència- pretenia desunir Catalunya de la resta de l'Estat espanyol. El primer ha acabat bé, el segon encara no acabat tot i que pinta malament. Mentrestant aquí ens hem quedat tots els ciutadans catalans dividits de manera radical per dues ideologies polítiques que, lluny de ser complementàries, són antagòniques, i fins i tot poden arribar a ser perilloses per causa de la confrontació que desenvolupen partits que pretenen continuar beneficiant-se dels rèdits electorals que atorguen tant el procés d'independència com l'oposició a ell. Per ventura aquestes interminables lluites pel poder polític mitjançant la utilització d'uns nacionalismes magnificats per uns i altres ha comportat una millora significativa en la vida de la ciutadania? Soc del parer que no. Ans al contrari, ens han perjudicat a tots plegats: econòmicament, socialment i anímicament. Ara bé, als polítics independentistes que ens han governat o ens governen –o desgovernen- els ha servit per tapar la seva incapacitat per resoldre els problemes de la gent, mentre ens tenien i ens tenen a tots plegats entretinguts en aquestes cuites polítiques estèrils i ho torno a dir, perilloses, fins al punt que fan més por que el nom d'aquest pont històric gironí. El president Quim Torra els va dir als CDRs que «pressionessin»; tant de bo no «pressionin» tant com per fer-se mal o fer-nos-el a tots els ciutadans. En el temps de les taperes, ja ho deia el gran filòsof grec Plató: «Sempre ens governen els més mediocres d'entre els mediocres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook