Com el que està passant a quasi tothom aquests dies a la ciutat, el judici al procés ocupa gran part de l'interès i de la fal·lera de novetats. I mira que passen coses en aquesta ciutat i país! Però el judici i la fotesa aquesta dels llaços grocs guanyen per golejada. Jo ja havia canviat el color del llaç a negre, tot i que els motius ja seran tema per a una altra història. Però el cert és que en torno a penjar. Que es prohibeixi l'exhibició lliure d'un símbol innocu com el llaç groc, per estúpid que pugui semblar, provoca una reacció en cadena: primer hilaritat, seguida de perplexitat i, quan es veu que la restricció no és cap broma, mala llet seguida de resistència. Aquesta setmana passada em vaig encarar a un parell de paios que arrencaven llaços grocs a la pujada del pont de Pedra. Argumentaven que volien el carrer net i que per això arrencaven els adhesius. Suposo que per això mateix, per neteja, els llençaven un cop estripats a terra. Amb la mateixa educació gestual em van ensenyar un dit de la mà de manera ostensible, apel·lant a una pràctica urològica habitual passats els quaranta.
No sé ben bé com hem arribat fins aquí. Però si bé molts independentistes han anat arribant els últims anys a les files de la militància, l'escassa educació dels que procuren evitar que el sobiranisme sigui l'únic que ocupa els carrers, ja hi era. La mala educació no s'aprèn. És només la manca de bona educació. Suposo que per això mateix, en sentir els guàrdia civils, advocats de l'Estat, fiscals i comissaris polítics de VOX, parlar de «la massa», de «t umultos» i de « muros de personas» amb perplexitat i estranyesa, no ens hauríem d'alarmar. No els pot entrar al cap que per pròpia iniciativa milers de ciutadans, els de debò, no els que fan malbé la paraula amb les sigles d'un partit espanyolista, optin per mobilitzar-se, significar-se i prendre partit per una opció democràtica. No acaben de comprendre que exercir drets és el resultat d'un exercici singular d'educació, generació de criteri i de llibertat d'idees. I que això no s'atura amb un « ordeno y mando».
