La província de Girona, així com la resta de Catalunya, està en una situació de sequera preocupant que està provocant importants efectes nocius per al medi, com ara una important disminució de la producció de cereals. En aquest sentit, el meteoròleg i delegat comarcal del Servei Meteorològic de Catalunya del Pla de l'Estany, Enric Estragués, subratlla que «les collites estan totes mig aturades, els cereals no creixen, els animals es moren de set, les fonts s'assequen, i desapareix puntualment la rosada als matins, que és el que manté la supervivència de les plantes». Per la seva banda, el coordinador territorial d'Unió de Pagesos a Girona, Xavier Frigola, argumenta que la manca de precipitacions endarrereix el desenvolupament dels cultius, procés que es tradueix en una disminució important de la producció, per exemple, «la producció de cereals pot ser d'entre un 10 i un 20% menys respecte a la mitjana».

L'alarmant manca de precipitacions des del desembre passat és evident arreu de les comarques gironines. A tall d'exemple, el meteoròleg Enric Estragués explica que «existeixen registres meteorològics a Banyoles des de quasi els últims 100 anys, malgrat que els més fiables són des de 1950. Des d'aleshores fins avui, no hi figura un registre de quatre mesos seguits gairebé sense pluja com passa ara», una situació similar arreu. El mateix, juntament amb Gabriel Estragués, afirmen que «des de l'1 de desembre fins ahir han caigut un total de 33,6 litres per metre quadrat sobre la capital del Pla de l'Estany en els darrers quatre mesos, un 88% menys d'aigua de pluja respecte a la mitjana històrica per aquest període». Enric Estragués confessa esperançat que «malgrat la tremenda sequera, la sort de Banyoles és l'Estany, ja que aquest no depèn de la pluja sinó que s'alimenta de l'aigua dels aqüífers subterranis de l'Alta Gar­rotxa». Per la seva banda, el meteoròleg aficionat Josep Pascual, ressalta que «en els últims quatre mesos, a l'Estartit han caigut 42 litres per metre quadrat, i segons la mitjana climàtica n'haurien d'haver caigut 178».

Possibles causes

Enric Estragués afirma que «la sequera es deu a un anticicló perpetu instal·lat des de primers de desembre sobre l'Estat, que desvia les tempestes a altres latituds», afegint que «sort dels pantans que estan plens d'aigua dels mesos d'octubre i novembre». Josep Pascual considera que «la sequera és provocada per un hivern d'altes pressions que empenyen les ­tempestes fora d'aquí, tot i que també hi ha la influència del canvi climàtic».