26 de març de 2019
26.03.2019

Quatre anys de la tragèdia aèria dels Alps

Jordi Motjé Terris va ser una de les 150 persones que van perdre la vida el 24 de març del 2015

26.03.2019 | 06:30

Avui fa quatre anys d'un tristíssim dia en què varen morir 150 persones. Per a nosaltres, i suposem que també per a totes les altres famílies, havia de ser un dia normal. Al matí cap a tres quarts de deu ens assabentem que en Jordi anava a Alemanya. Aquest era un viatge més. Cada tres o quatre setmanes solia reunir-se a la seu central de la seva empresa situada a la localitat de Detmold, propera a Düsseldorf. Al voltant de dos quarts de dotze ens assabentem del tràgic succés: «un avió cau als Alps». En unes muntanyes com aquestes, quines possibilitats de supervivència hi pot haver, ens vam preguntar. I el món ens va venir a sobre.

Un amic ens va portar cap a l'aeroport. Allà ens van reunir en una sala gran, i hi van arribant familiars, companys de treball... esperant notícies que no arriben. Alguns escolten emissores de ràdio que emeten notícies inconnexes. No hi ha novetats. A mitja tarda demanen que els familiars anem a donar mostres de material genètic. A les set de la tarda ens comuniquen que no hi ha cap supervivent. No oblidarem mai aquest moment, mai.

El nostre fill, en Jordi, estava assegut a la fila 4, a uns escassos cinc o sis metres de la fatídica porta. Estem fermament convençuts que ell, entre altres, estava ajudant al pilot per intentar poder obrir la porta. En Jordi tenia uns bons coneixements aeronàutics, ja que hi era molt aficionat i a més tenia molta habilitat amb el seu simulador de vol de l'ordinador.

Pocs dies després de la tragèdia vam anar prop del lloc del succés, a Le Vernet, i ens allotjaren a Marsella. En arribar a l'hotel ens va rebre un representant de la Generalitat que ens va orientar, ajudar i acompanyar en aquells fatídics moments. Era el Sr. Pere Padrosa. Tant a ell com als responsables de suport a les famílies, a la gendarmeria, als bombers, a tots els habitants de la vall, els volem manifestar el nostre agraïment més sincer.

El dia 11 de juny del mateix any 2015 hi ha una reunió informativa a París per a tots els familiars. La presideix el fiscal Sr. Brice Robin, «procurer», màxima autoritat judicial del departament de Marsella, que va coordinar tots els treballs. A la taula presidencial hi ha també el director de la Secció d'Investigacions de la Gendarmeria dels Transports Aeris, el director de l'institut d'Investigacions Criminals de la Gendarmeria Nacional, la presidenta de l'Institut Nacional d'Ajuda a les Víctimes i un representant de la companyia aèria. El Sr. Robin comença l'acte explicant que en tan poc temps des dels fets ja tenien una idea força clara del que havia succeït, tot i que va dir que investigacions i troballes posteriors poden modificar el que direm avui. El que tenim clar és que «aquest copilot no s'havia d'haver assegut mai en la cabina de pilotatge d'un avió, era un malalt» i va concloure: «el sistema ha fallat i jo prometo que faré tot el que estigui a les meves mans per esbrinar què ha passat. Això no pot tornar a succeir...». Seguidament prengueren la paraula la resta de persones de la taula. Es va presentar un vídeo simulació de com va anar la tragèdia. Tothom va quedar captivat per la seriositat i contundència del Sr. Robin. Malauradament, al juliol de 2016 aquest senyor va ser destinat a la demarcació de Chambéry.

En una de les nostres estades a Le Vernet vam poder parlar amb dues persones d'un petit poblet, Blegiers, que van veure l'avió pocs segons abans de desaparèixer. Tots dos van coincidir en dir que volava amb normalitat, però molt i molt baix i que ja es veia venir que no passaria les muntanyes.

En la tragèdia varen morir 150 persones d'una trentena de nacionalitats. Vull remarcar que a causa de la tragèdia varen quedar orfes una vuitantena de nens. De les nostres comarques hi havia unes deu persones residents respectivament a Girona, Amer, Anglès, Cornellà del Terri, Banyoles, Olot, Campdevànol, Vilallonga de Ter, Viladamat i Llagostera.

A la petita localitat de Le Vernet hi ha un recinte d'uns 40 m2 destinat a Memorial. Un dia, observant una foto d'una noia alemanya del grup d'estudiants que van fer una estada a Llinars del Vallès, em va cridar l'atenció que estava presa a la muralla de Girona des d'on es veia el campanar de la catedral i la Devesa a l'esquerra. Segueixo observant i veig força imatges similars, fins que en vaig veure una de tot el grup al pont de pedra, amb Sant Feliu al fons i l'Onyar amb les seves cases de colors. Quan a dia d'avui passo per l'esmentat pont em venen a la memòria les imatges d'aquella fotografia. El passat 23 de març de 2016 vaig conèixer la mare d'una d'aquestes noies i ens va comentar que el grup de la seva filla, pocs dies abans havia visitat el Barri Vell de Girona i que els havia agradat molt. Com a conseqüència d'aquest fet la família de la noia va venir a la nostra ciutat per passejar-se pels darrers llocs que va veure la seva filla.

A l'indret on va caure l'avió s'hi ha col·locat una gran Esfera composta de 149 plaques d'alumini daurat. En el camí que va a parar a l'accés a la retirada de restes de l'avió hi han construït una plataforma observatori.

Davant del recinte memorial hi ha una estela en què figura el text següent en quatre idiomes, anglès, alemany, castellà i francès: «En memòria de les víctimes de la catàstrofe aèria del 24 de març de 2015». Nosaltres hi vàrem portar una petita placa amb el mateix text en català. Estem demanant que es complementi el text en totes les llengües de les diferents víctimes, però fins ara no ha estat atesa la petició.

En un altre indret, Some Longe, del municipi de Prads-Haute-Bleone, hi han col·locat 149 varetes de ferro amb un petit text en memòria de cadascuna de les víctimes, excepte el copilot.

En el cementiri de Le Vernet, al març de 2016 hi van col·locar una placa commemorativa amb el nom de les víctimes del tràgic vol.

Però quina és la situació a dia d'avui? El judici penal obert a Marsella sembla que està aturat. L'ombra de Lufthansa i Airbus és molt potent. Hi ha famílies que han tancat el tema arribant a un acord amb la companyia, però n'hi ha d'altres que seguim lluitant. No volem que un fet així torni a succeir. La negligència d'una empresa que va tenir un malalt mental pilotant un avió és del tot imperdonable, i recordem les paraules del Fiscal Brice Robin que va afirmar que «el sistema va fallar» i que ell miraria d'esbrinar per què va fallar.

Molta gent i amics amb qui parlem del succés comenten que la culpa era del copilot, és cert; però nosaltres pensem que era un malalt mental i amb altres problemes. Les normatives empresarials en el nostre país en casos així responsabilitzen l'empresa, ja que és aquesta que ha d'avaluar els seus treballadors i ubicar-los en el lloc de treball més adient en funció dels seus coneixements, professionalitat i de les seves condicions físiques i mentals. Això Lufthansa no ho va fer, i si ho va fer, ho va fer malament. No hem d'oblidar que en tota tragèdia o accident hi ha una cadena de causes. Només fa falta que una d'aquestes baules de la cadena es trenqui i l'accident no es produeix.

De totes maneres nosaltres creiem que la classe mèdica alemanya hi va tenir una gran intervenció atès que el copilot va ser visitat per moltíssims metges (41 vegades en cinc anys) i cap va avisar allà on calia, emparant-se en el secret professional. De totes maneres, si hi hagués hagut un control aleatori als pilots abans de pujar a l'avió, quelcom similar a les proves que es fan a les carreteres, s'haurien pogut trobar amb sorpreses, i aquest copilot podria haver estat detectat a causa de la gran quantitat de medicaments que prenia i ja no hauria segut més a la cabina.

Per desgràcia les coses no han canviat, tot segueix igual. Esperem que no es trigui en resoldre les causes esmentades i els errors comesos, perquè no torni a succeir una tragèdia com aquesta. Una abraçada a totes les famílies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook