s una realitat que ens podria passar a tots, no està tan lluny com ens pensem. Gent sense estudis o arquitectes i enginyers i persones grans o joves s'han vist obligades a dormir al carrer per no poder pagar els costos d'un habitatge. «Això, però, no ens escandalitza com a societat», explica José Luis Sánchez, president de l'associació ActivArte i director de Homeless. El musical social, que arriba dimecres al Teatre Municipal de Girona.

Passar per davant d'un banc, un carreró o un caixer i veure una persona dormint sobre uns cartrons és un fet comú a Girona, i a les ciutats d'arreu del territori. «Hi ha tants casos que aquesta situació s'ha normalitzat i no ens escandalitza que persones corrents dormin al carrer», explica Sánchez.

És per aquest motiu que des de l'associació cultural ActivArte i amb la col·laboració de la Fundació Arrels i Homeless Entrepreneurs han dissenyat un espectacle musical per conscienciar la gent sobre la realitat que viuen els sensesostre. «Si com a societat ens escandalitzem i demanem alt i clar a l'administració pública que això no pot passar, no passarà», explica Sánchez.

Basat en fets reals

L'espectacle està basat en fets reals. Reflecteix la situació d'homes que es divorcien, no aconsegueixen superar aquesta situació i acaben al carrer. D'estrangers que venen a Catalunya sense papers i no aconsegueixen trobar feina. De famílies endeutades. I també d'aquelles persones que es veuen obligades a compartir habitatge perquè no poden permetre's pagar un lloguer.

Tot l'equip que forma part del musical ha treballat a la fundació Arrels i ha seguit el dia a dia de les persones que no tenen llar. Fins i tot, el tècnic de so, en Guillem Ponsa, va viure aquesta realitat. Als 52 anys es va quedar sense feina, se li va acabar l'atur, no podia pagar res i es va veure obligat a dormir al carrer durant un any.

L'espectacle, que es podrà veure el pròxim dimecres a les 19 h al Teatre Municipal de Girona, tracta la situació d'un sensesostre que havia sigut un cantant famós i que ajuda una jove durant la seva primera nit al carrer. Per evitar que passi pel mateix que ell ha passat, decideix enfrontar-se a les seves pors. Es tracta d'un espectacle lúdic amb acròbates, ballarins, cantants i músics amb la voluntat de ser una obra amena.

Aday Benítez presenta el musical

L'entrada al musical serà gratuïta gràcies a la col·laboració del Girona FC, que ha finançat íntegrament l'esdeveniment. A més, el jugador del primer equip Aday Benítez presentarà l'espectacle.

L'obra està representada per vuit actors. Entre ells hi ha l'Àfrica Romero, qui encarna la protagonista de la història. «Totes les històries reals han estat tractades amb molta cura perquè és un tema delicat. Gent sense sostre ens ha vingut a veure i s'han sentit reflectits en l'espectacle i els ha agradat molt», explica, orgullosa, Romero.

A Girona, una seixantena de persones dormen al carrer aquest hivern. L'obertura del nou espai per als sensesostre a l'antic edifici de la UNED ha fet disminuir la xifra, però encara hi ha gent que viu al carrer. I en tot Catalunya la xifra puja fins a les 2.800 persones, en què destaca Barcelona, amb més de 1.000 casos. «Mai havia estat tan important el nombre de gent que viu al carrer», explica el president d'ActivArte, que posa l'accent en els alts preus del lloguer.

«Actualment es troben en aquesta situació persones que mai ho haguessis dit», explica Sánchez, posant d'exemple arquitectes i enginyers. També cada vegada hi ha més gent jove i dones, destaca.

El musical també té com a objectiu trencar els prejudicis que hi ha envers aquest col·lectiu. Molts creuen que aquestes persones han acabat al carrer per l'alcohol i les drogues, i el cas és que aquesta no és la causa, sinó la conseqüència. «Hi ha una frase del guió de l'espectacle que diu 'a mi no m'agrada l'alcohol, però si estigués al carrer en beuria per oblidar aquesta situació'», explica Romero. També existeix la idea que moltes persones arriben al carrer perquè volen. «Molta gent hi arriba perquè en moments complicats no tenen un suport familiar o amistats», explica Sánchez. I a vegades la vergonya de demanar ajuda és letal.