Tinc una parella d'amics que tenien una vida normal. Un treball normal, amb les dificultats normals de la quotidianitat. Un entorn social carregat de normalitat. Els dos es feien estimar i feien mostres contínues d'estimar-se molt. Però, com sol passar en aquesta vida, les aparences maquillen de normalitat el risc del desastre. La nit de diumenge va tornar a esclatar la violència que, amagada sota les abraçades, ella patia des de feia temps. Una violència absent de sang, de morats i de mort. Però farcida d'insults, cops, trencadissa de vidres i mobles, més insults, setge a l'entorn social, control de les relacions personals, del telèfon mòbil, dels comentaris.

A sota dels somriures encantadors hi resistia la normalització d'una violència física, psicològica i estructural. Ara en diem violència de gènere. Però és poc més del que ha canviat, el nom. Perquè normalitzar les agressions minimitzant als abusadors i els abusos és el camí més curt cap a la destrucció. No cal sang per fer malbé la vida de ningú.

L'actuació policial va ser ràpida. Això va evitar la sang. El tracte de la persona responsable de l'àrea d'atenció a la víctima de la Policia Local, extremadament exquisit. Com també el de la majoria de funcionaris de l'administració de justícia que van, 24 hores després, encetar un judici ràpid. Però el tracte per part de la llei, les defenses, la fiscalia i els conceptes de la societat, vomitius.

La víctima haurà d'invertir molts mesos i recursos per enfortir-se davant de l'agressor, diuen. En canvi, l'agressor no haurà de fer el mínim esforç en res. Per què ha de ser la víctima la que hagi de fer tots els canvis, i no l'agressor? Per l'absència de sang.

L'agressió està provada. La jutgessa va considerar que el cas anava a un judici penal, d'aquí a 8 mesos. Sense ordre d'allunyament. Què ha de fer la víctima? Vigilar contínuament les seves esquenes. Què ha de fer l'agressor? Seguir amb la seva vida normal. Igual de perversa com la que tenia. Només perquè no hi va haver sang i perquè som una societat que ha normalitzat als abusadors. Qui cregui que hem evolucionat, s'equivoca. Només hem canviat el nom de la cosa.