El PSC i CiU van acusar ahir el govern de Salt (ERC i IPS-CUP) que la vila està perdent una gran oportunitat econòmica en no tenir desenvolupat el sector sud. Els dos grups municipals van obligar ahir l'Ajuntament a donar explicacions en un ple extraordinari sobre en quin punt està la tramitació urbanística d'aquesta zona.

Socialistes i convergents van denunciar que el govern de Salt no ha convocat mai la Comissió d'Impuls del Sector Sud, on tots els partits havien de debatre conjuntament els passos a seguir per convertir aquest espai en un pol comercial. «El govern ha decidit tirar pel seu compte en un tema cabdal que marca el futur de Salt, i no ha convocat mai la comissió com va dir que faria», va manifestar el portaveu de CiU, Jaume Torramadé.

Davant d'això, el regidor d'Urbanisme, Àlex Barceló, va assumir que «el format de convocatòria no s'ha complert», però va defensar que sí que s'ha informat tots els grups polítics sobre les qüestions que han demanat.

Aquesta comissió es va formar el 23 de maig del 2017, després de la consulta popular on un 87,6% dels saltencs van mostar el seu suport al desenvolupament del sector sud. La configuració d'aquesta comissió establia que dos cops l'any es passaria compte al ple. Una qüestió que tampoc ha succeït d'una forma formal. «No s'ha introduït com un punt del ple, però hem contestat totes les preguntes que ens ha fet l'oposició referent a això», va explicar Barceló, afegint que «no s'ha complert amb el formalisme exigit, però de tot allò que s'ha demanat, se n'ha informat».

Tot i això, i en la mateixa línia que Torramadé, el regidor del PSC Joan Martín va retreure al govern que hagin anat pel seu compte i no «en conjunt», que haurien tingut més força.

Des de fa anys, Salt s'està trobant diferents traves burocràtiques per part de la Generalitat per aprovar una modificació del Pla General que permeti desenvolupar el sector sud. Motiu pel qual Torramadé va explicar que «aquesta qüestió no es resoldrà amb acords» polítics i que cal anar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència de Madrid a denunciar una «situació de competència deslleial».

El regidor de CiU va explicar que la ciutat de Girona no té interès a crear una àrea metropolitana i que defensa «que tot vagi a la seva capitalitat». «La zona de l'Avellaneda, Can Turon i on es farà la Clínica de Girona -entrada sud de Girona- s'està desenvolupant en marxes forcades i nostrales estem entretinguts amb tràmits amb la Generalitat», va exposar Torramadé, afegint que això és «una lluita d'una ciutat capital de província (Girona) amb una vila petita (Salt)».

D'altra banda, el PSC va retreure al govern que amb la falta d'un sector sud desenvolupat s'està perdent l'oportunitat de crear llocs de treball. Martín va explicar que a l'Espai Gironès hi ha treballant prop de 500 persones, cosa que representa que «si el sector a desenvolupar és un 30% més gran que el propi centre comercial, podríem parlar sense exagerar de la creació de 500 llocs de treball més els llocs indirectes».

D'altra banda, Martín va demanar que el govern informi en quin punt està la tramitació urbanística i que concreti quins passos queden per fer. Davant d'això, Barceló va puntualitzar que continuen treballant, ara «amb més celeritat», en l'aprovació de la modificació del Pla General però que s'han fet molts pasos. Entre ells va citar la delimitació del sector sud, el 2017, i va explicar que les normes de joc de com s'han de gestionar els terrenys d'aquesta zona estan establertes.

Pressupostos

D'altra banda, abans del ple extraordinari sobre el sector sud es van aprovar definitivament els pressupostos del 2019, després de les dues al·legacions presentades pel PSC que van ser desestimades. L'aprovació va comptar amb els vots a favor de l'equip de govern (ERC i IPS-CUP) i els tres regidors no adscrits del PDeCat; els vots en contra de CiU, PSC, PxC i Cs i l'abstenció de Canviem Salt.

Una de les al·legacions dels socialistes demanava que es retiri la partida destinada a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) després d'una sentència del TSJC que afirma que l'entitat «no respon als interessos específics del municipi o dels seus habitants com a col·lectivitat local». Punt que el govern va decidir desestimar en base a un informe d'intervenció.