El procés per preparar la candidatura de la Costa Brava per convertir-se en Reserva de la Biosfera reconeguda per la UNESCO avança caselles. En el marc de la roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a la Diputació de Girona, el diputat de Medi Ambient de la institució Lluís Costabella ha subratllat que el projecte va començar a agafar força fa dos anys integrant un àmbit d'estudi que s'estén des de Blanes fins a Portbou. La Diputació, juntament amb el Campus Patrimoni Natural i Cultural de la Universitat de Girona (UdG) i la Fundació Mar, entre altres entitats, estan treballant i promovent sessions de participació ciutadana per recollir les percepcions de la població referent a dotar els paisatges terrestres i marins de la Costa Brava amb un nou distintiu de reconeixement mundial. Segons el calendari previst, durant aquest 2019 s'espera acabar d'elaborar el dossier de candidatura i entregar-lo el desembre al Programa Hombre y Biosfera (MaB) de la UNESCO a Madrid, a l'espera de rebre la seva avaluació i poder lliurar el dossier a la UNESCO de París el setembre de 2020.
El diputat Costabella ha començat el seu discurs posant l'èmfasi en el fet que "aquest reconeixement ajudarà a conservar els paisatges i impulsar la sostenibilitat. També es fa un esforç per promoure un turisme de tipus familiar i donar valor al patrimoni cultural i gastronòmic". El mateix ha explicat que durant el 2018 es van organitzar diverses trobades per explicar la proposta i recollir les aportacions en el marc d'un procés participatiu que vol incloure les opinions de tots aquells actors que vulguin col·laborar. Les properes sessions es faran demà a Roses i dilluns vinent a Llagostera. Amb els resultats del pla participatiu es vol elaborar un pla d'acció que s'inclourà en el dossier.
La següent intervenció ha anat a càrrec del tècnic i cap del Servei de Medi Ambient de la Diputació, Marc Marí, que ha destacat que l'extensió de la candidatura cobreix "106 municipis que comprenen una àrea total de 6.600 quilòmetres quadrats, dels quals 2.400 són d'àmbit terrestre i 4.200 d'àmbit marí". Alguns dels elements més significatius per Marí són el Parc Natural del Cap de Creus, els Aiguamolls de l'Empordà o els massissos de les Gavarres i el de l'Ardenya.
El director científic del Campus Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, Josep Vila, ha esmentat els 10 àmbits d'actuació que inclou la candidatura que es preveuen realitzar en els propers 10 anys, ressaltant en cadascun d'ells els elements que es volen prioritzar. Les temàtiques esmentades per l'expert són: aigua, energies renovables, model de territori i mobilitat, residus, ecosistemes i biodiversitat, patrimoni, un bloc d'innovació, investigació i educació, model socioeconòmic i ciutadania, turisme sostenible i la part marina.
Una de les entitats que col·labora més intensament en la candidatura és la Fundació Mar, encarregada de treballar per la millora i conservació del medi litoral i marí del Mediterrani. Segons el seu director Miquel Ventura que ha assistit també a l'acte, "la participació social és fonamental" i seguidament ha esmentat tres línies estratègiques referents a l'eix marí: en primer lloc, el necessari compliment de les normatives; en segon lloc, l'impuls de la recerca que permet saber què passa i com gestionar-ho; i tot allò relacionat amb la custòdia del territori, incidint en què "nosaltres volem potenciar diferents nivells de custòdia per gestionar el territori de forma transversal".
Calendari previst
En el marc de la sessió de presentació dels avenços que s'estan duent a terme pel que fa a la presentació de la candidatura, es va explicar que l'objectiu durant el 2019 és elaborar una primera versió del dossier i entregar-lo el desembre al MaB, ubicat a Madrid. Seguidament el comitè científic ho haurà d'avaluar i cap a la primavera del 2020 s'espera rebre les consideracions pertinents que s'afegiran en el dossier. El següent pas consistirà a lliurar el dossier a la UNESCO de París el setembre del 2020 amb la previsió de rebre l'avaluació la següent primavera.
En el torn de preguntes per part de la premsa, va sorgir la incidència que podria tenir aquest reconeixement amb la construcció de la Costa Brava, obtenint per resposta que el distintiu permetria enfortir el respecte vers l'impuls de la urbanització, incidint en una major protecció del territori. En la cloenda de l'acte, Marí va accentuar que ser "Reserva de la Biosfera el que fa és fer valdre i distingir un territori que ja està preservat, a més de dignificar les polítiques que conserven i preserven l'espai i repensar el territori en clau de sostenibilitat".
