13 de febrer de 2019
13.02.2019

Girona, casa nostra

14.02.2019 | 06:30

La ciutat de Girona, com a destinació de persones procedents d'altres indrets, ha tingut dues fases d'acolliment de procedència molt diferent. La pobresa per la manca de treball, en molts pobles de les nostres contrades, fou la causa d'una migració molt important durant bona part del segle vint. La gent d'aquests pobles feren de Girona la seva casa. La nostra casa. No crearen una nova identitat social, sinó que s'adaptaren de manera molt positiva a l'existent. La base d'una llengua comuna, el català, amb costums de tradició semblants possibilitaren aquesta integració.

Actualment, la immensa majoria dels nouvinguts són de terres llunyanes i d'hàbits, en tot, diferents, la qual cosa ha provocat que Girona, casa nostra, sigui quelcom semblant «a un a prop de casa». S'ha perdut la identitat compartida. Imperen els blocs socials estancs. La globalització com a fenomen d'acostament positiu no ho està resultant del tot. És evident l'existència de «cercles socials» inconnexes. Comunicació entre aquests grups diferenciats? Sols la derivada del treball, si se'n té. En hores lectives és molt normal veure persones en edat d'ocupació laboral passejar-se pels nostres carrers. Busquen feina?

Mes no és això la preocupació bàsica en ordre al comportament social de tots amb tots. El que és més preocupant és l'existència de grups juvenils, no autòctons, amb caire de desarrelament i aïllament notori. Es poden veure, a qualsevol hora del dia, grups d'ells que, com a mínim, aporten preocupació. Cal fer referència a l'Educació, tant Primària com Secundària, que és obligatòria. I és en hores d'escolarització quan la presència d'aquests grups juvenils de marginació voluntària posa de manifest la necessitat d'una actuació decidida d'ordre formatiu i d'exigència respectuosa de caràcter ciutadà. És imprescindible i necessari que, qui en té la competència, actuï de manera exemplar.

Si no es tracten adequadament aquests grupuscles d'exclusió, s'ha de preveure quin serà el futur dels seus integrants. Renyits amb l'etapa de formació, continuaran amb el mateix negativisme a l'hora de trobar una feina en el mercat laboral. Es pot opinar, amb força fonament de causa, que el problema no serà trobar-ne, de treball, sinó que hi haurà una postura més determinant: ni en buscaran, o, ni tan sols, voldran buscar-ne. Tindran ajuts oficials que, essent convenients i necessaris, els conduiran a un no fer res, puix ja tindran un sou d'ajut. No cal dir que s'imposa l'actuació professional de tècnics preparats (psicòlegs, pedagogs, mestres...).

En la societat actual hi ha dos cercles diferenciats i negativament tancats. El dels autòctons i el dels arribats de fa uns pocs anys. Sense un canvi social de base, difícilment, es crearà un espai de comunicació. Si es formés adequadament aquest jovent «automarginat», de ben segur que el futur de la nostra societat, avui dividida, es podria veure amb una esperança de canvi a millor.

Aquestes «colles» juvenils són un problema. Cercar-hi solució és una exigència d'obligat compliment ciutadà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook