Francesc «Quico» Viader va morir aquest dimecres als 70 anys. Present tant en l'àmbit artístic com en el món gastronòmic per fundar el restaurant Cipresaia al cor del Barri Vell de Girona, es va donar a conèixer per la seva participació en diverses pel·lícules, com ara Después del diluvio (1969), dirigida Jacint Esteva-Grewe, en què va compartir escenes amb Paco Rabal i amb Mijanou Bardot, germana de la cèlebre Brigitte Bardot. Rodada entre Platja d'Aro i els boscos cremats de Llagostera, va tenir una sonada roda de premsa a les escales de la Catedral.

Va participar en altres produccions cinematrogràfiques (com a guionista, director o actor) com ara als films La piel quemada o La respuesta, entre altres. El seu debut com a actor va ser a Amor adolescente de Jordi Lladó, amb argument de Josep M. Gironella i guió del mateix Jordi Lladó i de Pius Pujadas.

De jove, amant de les lletres i l'art, va passar un temps a Barcelona, on va passar per l'Institut del Teatre de Barcelona i en va marxar sense massa bons records, i a Madrid, on va arribar a pujar als escenaris amb 17 anys per recitar Shakespeare.

L'any 1978 va decidir obrir el restaurant Cipresaia, a la cantonada entre els carrers General Fournàs i Bonaventura Carreras Peralta, un edifici que va acollir prèviament el primer col·legi dels Maristes. Poc després, Viader obriria una Botelleria, a la casa Norat de la Rambla Llibertat.

El Cipresaia, que barrejava la cuina catalana i provençal, va estar obert fins l'any 2006, quan va agafar el relleu el Divinum. El Cipresaia va agafar nom ben aviat. Les guies gastronòmiques del moment com Club de Gourments i Gourmetour destacaven l'establiment cada any i el posaven en un selectiu llistat en què hi apareixien noms com ara El Bulli de Roses, Els Tinars de Llagostera, La Granota de Sils, el big rock de Palamós o El Dorado Petit de Sant Feliu de Guíxols.

El secret de Bescanó

Fins i tot, en una selecció dels 101 millors restaurants de l'Estat, el Cipresaia era un dels onze de les comarques gironines. Un dels seus secrets era l'elecció dels productres. Si no en trobava, els cultivava en uns horts que tenia a Bescanó, com ara gerds.

Viader va arribar a col·laborar amb la premsa explicant receptes. A Los Sitios per exemple, podia explicar com fer gratinat d'albergínies amb gambes i pernil.

El pintor gironí Enric Ansesa, amic seu el recorda com «un avançat i també un provocador simpàtic va muntar el restaurant conceptualment més interesant als anys vuitanta, el Cipresaia». «Era un gran home i potser era ell mateix el seu propi enemic» indica. I conclou que «jo i molts amics meus el tindrem present com un pioner en moltes coses».

L'enterrament es fa avui, a dos quarts de cinc de la tarda, al Tanatori de Girona.