es actes de les reunions de la Comissió Mixta de Seguiment del Bloom, centre 3D no deixen cap dubte als problemes que, des del primer dia, van impedir que el projecte acabés essent allò que es va dir que seria: un gran pol d'atracció d'empreses i talent a Girona. Les expectatives han acabat amb un bluf, sense oblidar que part del material comprat set anys enrere ha desaparegut, com ha avançat Diari de Girona aquesta setmana.

Primera reunió.

7 de gener de 2013

En aquesta acta, la primera des de la posada en funcionament del centre el juliol de 2012, ja es presenten com a necessàries «petites compres per no caure en l'obsolescència dels equips». En aquell moment ja es posa en dubte la capacitat per atraure projectes imporants. «L'arribada de projectes mitjans/grans és molt incerta atès que la naturalesa d'aquests projectes fa que depenguin de la capacitat d'aquests d'obtenir finançament i en el moment actual aquesta és una gran dificultat», segons qui era director de Bloom, Richard Hebert.

Pel que fa als comptes, fins a aquella data, només s'havien facturat 32.000 euros dels 300.000 pressupostats (un 10%). A la primera acta ja es posa de manifest la necessitat d'acostar-se als grups de recerca de la UdG. L'aleshores director del Parc Tecnològic, Pere Condom, posa sobre la taula valorar «la possibilitat de rebaixar encara més la tarifa de preus dels grups».

Segona reunió.

23 de març de 2013

Es torna a posar sobre la taula el tema dels grups de recerca: «El hàndicap o repte continua essent l'acostament amb i dels grups de recerca». Malgrat que s'havien convocat els Premis Ciutat de Girona i que s'hi havien presentat 14 projectes, «només» dos eren dels grups de recerca.

La facturació en els tres primers mesos de 2013 continua en la mateixa lìnia de l'any anterior, situant-se en un 11,2% dels pressupostos acceptats, que ascendien a 18.460 euros, tot i que en aquell moment només se n'havien facturat 5.787.

El director del Parc Científic destaca de nou «la no presència de demandes per part dels grups de recerca, essent aquesta una assignatura pendent». Aleshores la UdG proposa incorporar un «col·laborador científic» que treballi com a «cadena de transmissió» entre Bloom i els grups de recerca.

Tercera reunió.

2 de maig de 2013

Encara no s'havia trobat el col·laborador científic de la UdG. L'aleshores vicerector de Recerca i Transferència, Josep Calbó, explicava que una de les persones a qui s'havia proposat havia rebutjat l'oferta i que estava pendent de dues converses. Esperava presentar el candidat en la propera reunió.

En aquesta tercera reunió es comença a notar una certa preocupació pels comptes. En el primer quadrimestre de l'any, la facturació era de 17.334 euros. Marta Madrenas, aleshores tinenta d'alcalde de Promoció i Ocupació, assevera que «s'ha d'incidir en aquest aspecte atès que en cas contrari difícilment s'aconseguiran els recursos econòmics necessaris per a la continuïtat del centre».

Quarta reunió.

26 de juny de 2013

Finalment es presenta l'assessor científic que s'incorporarà al Bloom, però aquest ha excusat la seva presència a la trobada. No hi ha resultats econòmics, però sí que es fa incidència en diversos projectes que valoren positivament.

Cinquena reunió.

19 de juliol de 2013

Participa el nou assessor científic del Bloom, Xavier Lladó, la persona que ha de fer d'enllaç amb els grups de recerca. En la seva primera intervenció, Lladó ja posa de manifest que «els grups de recerca viuen una situació de manca de fons de finançament per a la recerca». Es produeix un debat sobre la necessitat de l'acostament amb els grups de recerca i Madrenas obre la possibilitat de «preparar projectes susceptibles d'aconseguir fons europeus o altres vies de finançament». Tot i que el director del Bloom presenta un Excel amb les dades del pressupostat i facturat en el primer semestre de 2013, a l'acta no es recullen les quantitats. Tot i això, sí que es posa de manifest, després del primer any de funcionament, la necessitat de «reforçar el seguiment del cobrament de les factures».

Sisena reunió.

18 de desembre de 2013

En aquesta reunió es fa balanç de 2013 i es destaca que «s'ha aconseguit donar contingut a alguns dels objectius pels quals es va demanar la subvenció europea Feder, si més no des del punt de vista dels agents privats» i es torna a posar de manifest la necessitat d'un acostament amb els grups de recerca de la UdG.

El nivell de preocupació per la situació econòmica del centre va en augment i és especialment significativa en un fragment de l'acta que no s'atribueix a cap dels presents a la reunió: «Bloom inicià la seva actibitat econòmica l'1 de juliol de 2012, sense l'entrada d'ingressos el centre ha de tancar atès que els costos de manteniment i funcionament són molt elevats. El 2012 es va tancar amb pèrdues. El 2013 l'activitat generada bàsicament per agents privats ha permès un dèficit de 3.000 ? respecte al punt d'equilibri respecte al pressupost bàsic previst inicialment. És a dir, sense tenir en compte ni l'amortització dels equips, ni reinversió, ni totes les despeses estructurals i de funcionament».

Setena reunió.

22 de gener de 2014

No és fins a la setena reunió de la comissió de seguiment que es revela quins són els principals problemes amb els grups de recerca de la UdG. El vicerector de Recerca d'aquell moment, Jordi Freixenet, creia que podria ser que «els grups de recerca ja no necessitin aquesta tecnologia o bé que s'hagin proveït d'aquesta adquirint-la per la seva part». Considera que «el preu del lloguer que es demana és superior al preu de compra».

En aquesta mateixa reunió, el director del Bloom, Richard Hebert, havia de presentar l'estat d'execució del pressupost de 2013, però anuncia que ho farà en la propera trobada.

Vuitena reunió.

28 de febrer de 2014

En la trobada, Hebert es torna a excusar i tampoc presenta l'execució dels comptes de 2013, ni tampoc la proposta de pressupost de 2014.

Novena reunió.

3 d'abril de 2014

La reunió comença igual que l'anterior. El director no pot presentar els comptes. La relació amb els grups de recerca continuen igual i l'assessor d'enllaç excusa la seva presència. Els responsables de la UdG anuncien que canviaran la persona i que es comunicarà properament el nom del substitut.

Desena reunió.

10 d'octubre de 2014

Han passat sis mesos des de la darrera reunió. Finalment s'ha incorporat el nou enllaç de la UdG, Pep Lluís de la Rosa. A la trobada s'acorda que es reuneixi amb Hebert per estudiar la possibilitat d'engegar nous projectes. La direcció del Parc Científic ha canviat durant aquest període de temps i ha passat a mans d'Anna Albar, que alerta que l'organisme «està en una situació delicada». Era poc abans que entrés en concurs de creditors, una situació que es va confirmar mesos després.

Una de les preocupacions que destaca el nou assessor de la UdG és que «la major part de l'activitat del Bloom és amb institucions públiques i s'hauria d'incrementar també per a empreses».

Onzena reunió.

21 de gener de 2015

En la trobada s'ha excusat l'assessor nomenat en l'anterior reunió i tornen a sorgir els problemes de gestió. És Anna Albar qui alerta que s'acumulen massa factures a final d'any: «S'hauria de gestionar millor, ja que hi podria haver alguna auditoria». El director del Bloom admet que «el Centre 3D -que havia de ser un dels motors- no ha tingut el desenvolupament esperat però la part d'audiovisual s´´i».

Albar torna a la càrrega poca estona després i pregunta a Madrenas si «l'Ajuntament té realment interès a mantenir o potenciar el Bloom». La regidora li contesta que sí, però l'avisa que properament hi haurà eleccions i «la composició i interessos poden canviar».

Malgrat que fa quasi tres anys que el centre ha entrat en funcionament, encara n0 s'ha aconseguit la tan desitjada col·laboració amb els grups de recerca de la UdG i aposten per buscar un projecte comú.

Dotzena reunió.

25 de febrer de 2015

La darrera reunió de la qual es té constància. L'assessor tecnològic es torna a excusar i la desconfiança entre Ajuntament i UdG, que ja s'intuïa en reunions anteriors, es fa evident del tot. L'Ajuntament acusa la Universitat del fet que no hagi funcionat la col·laboració amb els grups de recerca. El vicerector de Recerca de la UdG, Jordi Freixenet, diu que «està cansat de sentir que la part dels grups de recerca no ha funcionat» i afegeix que és de l'opinió que no ha funcionat cap part».

I aquest és l'inici del final del Bloom. Malgrat que en la darrera reunió, els membres de la Comissió cotinuen debatent possibles idees i projectes de futur, el cert és que un any després, el febrer de 2016, la Fundació del Parc Científic de la UdG dona per trencat el conveni del Bloom.