Escolto amb certa sorpresa que VOX té a Girona poc menys d'un centenar de militants. Ja se sabia que la ciutat, més acostumada al conservadorisme que no pas als assajos polítics, podia amagar alguna màcula ultradretana. No fa pas gaire, en plena plaça del Vi, apareixia en forma de deixalla dins d'un contenidor de runa la fotografia del dictador espanyol Franco, entre les coses que estaven buidant els operaris del pis d'un reconegut metge gironí. Així que, com passa a Aznar amb el català, més d'un és fatxa, franquista i d'ultradreta, en la intimitat. Però militar és una altra cosa. Vol dir treballar a favor del creixement d'un partit radicalment oposat al model democràtic de convivència que ha costat la vida a milers de lluitadores i de lluitadors. És compartir els criteris de xenofòbia, masclisme i homofòbia que propugna la secta dirigida per Abascal. Vol dir, estar disposat a emprar el dret universal del vot lliure per eliminar drets fonamentals per la vida. Aquest centenar de veïns nostres són el motor que portarà partits propers com Ciutadans i el Partit Popular de Catalunya, a radicalitzar les seves posicions per evitar l'hemorràgia de vots. Com ha passat a Andalusia i passarà arreu de l'Estat dels espanyols. I a casa nostra, si no ho aturem. I aturar-los no serà cosa fàcil. Cal pedagogia, constància i generositat per fer veure a qui cau en les seves urpes que estan en un espai que no encaixa amb el futur que desitgem. Però per aplicar aquest mètode cal consens i temps. I cap dels dos ingredients els tenim. El consens no està de moda. I aquesta gent, com un càncer agressiu, creix vertiginosament. Que la ultradreta hagi crescut tant no és culpa del procés independentista. La causa catalana ha estat l'excusa i la palanca. Però mai el detonant. O és que en una Catalunya independent no hauria passat igual? VOX és un producte maquiavèl·lic dels laboratoris de la FAES i de l'aznarisme. I Abascal serà a Aznar el que José Antonio va ser a Franco. Però tot i saber-ho, uns i altres hi estem tornant a caure de quatre potes. Malgrat tot, encara hi som a temps.
