13 de gener de 2019
13.01.2019

El jutge condemna el Servei Català de la Salut pel suïcidi d'un jove de 19 anys

El servei d'urgències psiquiàtriques de l'hospital de Salt es va negar a internar el pacient, que es va treure la vida pocs dies després · El Jutjat Contenciós-Administratiu 2 considera que no es van prendre «les mesures preventives i cautelars» · El pare haurà de ser indemnitzat amb 135.214 euros

12.01.2019 | 06:30
Imatge d´arxiu del Parc Hospitalari Martí i Julià.

El Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Girona ha condemnat el Servei Català de la Salut a pagar una indemnització de 135.214,31 euros al pare d'un pacient de 19 anys que es va suïcidar vuit anys enrere. El jove en qüestió disposava d'un llarg historial psiquiàtric i s'havia intentat llevar la vida quatre vegades en menys d'un any. El darrer ingrés va tenir lloc el 10 de març del 2010 al servei d'urgències de psiquiatria del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, els quals van atorgar-li l'alta el matí següent. 24 dies després, els pares del jove el van trobar mort al domicili familiar, penjat amb un llençol.

Ara, el jutge dona la raó al pare –representat per l'advocat Benet Salellas– considerant que l'obligació de l'administració sanitària era «adoptar les mesures adequades i necessàries per vetllar per la salut i la integritat del malalt» subratllant que en el moment en què va ingressar per últim cop, «existien suficients elements per no descartar una acció suïcida del malalt». Així doncs, conclou que «no internar el pacient i donar-li l'alta l'endemà no va ser una actuació correcte» i sosté que hi havia «factors de risc» que podrien portar al jove a suïcidar-se.

D'aquesta manera, la sentència se centra també a posar sobre la taula algunes de les conclusions extretes dels informes pericials elaborats per diferents forenses i especialistes en psiquiatria com, per exemple, que el pacient «havia sofert una ruptura sentimental que li provocava una inestabilitat emocional» o bé «l'existència d'un trastorn límit de la personalitat». En un d'ells s'arribava a assegurar que el risc era «màxim» i que es va denotar una mancança d'un estudi «més profund».

Des de l'administració sanitària, en canvi, creuen que «no concorren els elements que configuren la responsabilitat patrimonial» i que l'actuació mèdica va ser l'adequada. «Els informes pericials conclouen que l'ingrés a la Unitat d'Aguts en Psiquiatria només està indicat en cas de suïcidi imminent» sosté. Una posició molt pròxima a la de l'asseguradora Zurich, que nega «l'existència d'un nexe causal entre l'alta hospitalària del 10 de març i el suïcidi perpetrat vint-i-quatre dies després».

Desatenció «flagrant»

Després del suïcidi del jove, el progenitor va optar per interposar una reclamació patrimonial a l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), denunciant la «mala praxi mèdica operada sobre el seu fill». L'organisme la va desestimar per silenci administratiu. Posteriorment, el seu advocat, va interposar un recurs al Contenciós-Administratiu, titllant l'actuació de «desatenció mèdica flagrant» per part de l'IAS. Així, Salellas posava sobre la taula que «tot i les advertències i súpliques de la seva família –concretament del seu pare, també metge de professió– per tal que es procedís a un internament, com a mínim, de curta durada; el centre va prescindir de bona part de la informació al seu abast, dels antecedents i dels informes de seguiment». El lletrat també va lamentar la «coordinació inexistent amb la resta d'institucions públiques que vetllaven per la recuperació psíquica i la seva integritat física».

A més, arran dels fets, el pare va ser diagnosticat d'un trastorn d'estrès posttraumàtic greu, depressió major amb eventuals símptomes psicòtics així com l'alteració dels seus impulsos. Aquest també té reconeguda la incapacitat permanent.

La decisió del jutjat

Tot i que en un inici la demanda de Salellas reclamava una indemnització de 353.182,99 euros, finalment la xifra acceptada pel jutjat ha estat menor. Un total de 135.214 euros –juntament amb els interessos legals des de la reclamació efectuada en via administrativa– a pagar pel Servei Català de la Salut i l'asseguradora Zurich. Tot i això, la sentència emesa encara no és ferma i admet un recurs d'apel·lació a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
x
Loteria de Nadal