Girona ja té oficialment més de 100.000 habitants. Així ho va fer saber ahir l'Ajuntament, que va indicar que les darreres dades oficials, corresponents a l'1 de gener de 2018, indiquen que a la capital gironina hi havia empadronades 100.266 persones. Són dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La superació d'aquest llindar consolida el creixement dels darrers anys que ja feia preveure aquesta fita esta al caure. I aquest aumgent també es produeix al Barri Vell, que sovint s'envolta de l'efecte del turisme envers els seus ciutadans.

Sobre aquest punt, l'alcaldessa, Marta Madrenas, va voler deixar clar que la gentrificació que algunes formacions promulguen no existeix. «Menteixen», va etzibar. I va posar sobre la taula les dades del padró que evidencien que el nucli antic guanya veïns empadronats cada any. Ha passat de 3.132 veïns l'any 2017 a 3.298 residents l'any següent i als 3.581 a l'inici d'aquest 2019. «Ens volen equiparar amb altres ciutats i no hi tenim res a veure», va insistir, per reiterar que, amb un creixement del 9% de població empadronada al Barri Vell al darrer any, dir que hi ha gentrificació és «desinformar i mentir», en referència al grup municipal de la CUP, que abans d'ahir es va fer ressò de l'«expulsió» dels llogaters de tot un edifici del carrer Mercaders per una sola persona que havia anat comprant tots els habitatges.

Tornant al global dels cent mil habitants, el creixement del darrers dotze mesos per arribar a aquesta xifra va ser d'un miler d'habitants, una dada que contrasta amb els anys de la crisi, quan del 2010 al 2016 la població només va pujar en 2.000 veïns i fins i tot un any, el 2014, hi va haver un descens registrat en 65 veïns. En canvi, a Catalunya, en els darrers vuit anys, el creixement de població s'ha limitat al 0,3%, mentre que a Girona ha estat del 4,1%.

Per a l'alcaldessa, que Girona superi les cent mil persones és conseqüència del treball de tothom per fer la ciutat «atractiva» per viure-hi. «Atraure ciutadans fa fàcil pensar que Girona és un espai on es poden trobar més oportunitats que en altres indrets o que és un lloc on es trobarà més protegit que en altres punts», va assegurar.

També va apuntar que aquest increment de població havia anat acompanyat d'un augment de serveis. A més, va posar de relleu que la ciutat porta 60 mesos seguits de descens de l'atur interanual, un apunt que encara té més pes si es té en compte que la població ha anat pujant.

A nivell pràctic, això suposa que el ple municipal passarà de 25 a 27 regidors al proper mandat i que algunes de les 1.500 empreses que facturen més d'un milió d'euros patiran un increment de l'IAE d'entre un 1 i 2% en determinats epígrafs. El nombre de societats afectades encara no s'ha pogut determinar, segons la tinent d'alcaldessa d'Hisenda, Maria Àngels Planas, que va indicar que seran només algunes.

Si es para atenció a les dades, s'observa que hi ha més dones (52.365) que homes (48.155) i que la mitjana d'edat volta els 40 anys, tot i que en les dones és un xic inferior als 39 anys i en els homes és de més de 41 anys.

Origen dels gironins

Pel que fa als orígens, quasi el 40% són nascuts a la ciutat de Girona (39.887 habitants). Hi ha 14.915 veïns que han nascut en altres poblacions gironines i 10.074 a la resta de Catalunya. Hi ha 12.910 empadronats nascuts a la resta de l'Estat i, finalment, les 22.734 persones restants són d'origen estranger. Hi ha 4.875 gironins que viuen a l'estranger, majoritàriament a França, Alemanya, Regne Unit i Argentina.

Val a dir que a les dades provisionals de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) corresponents al mes d'octubre de l'any 2018 hi havia empadronades 102.252 persones. No obstant, aquesta dada encara s'ha de creuar i contrastar amb les de l'INE per donar de baixa, per exemple, gent que ha anat a viure a altres poblacions o gent que ha mort.

Aprofitant l'impacte dels cent mil habitants, l'Ajuntament ha decidit llançar una campanya visual sota el lema de «La força de 100 mil». La proposta gràfica va acompanyada de la frase «Ja som 100.000 les persones que fem de Girona una ciutat reconeguda, capdavantera, vital i humana». La campanya inclourà també imatges i una peça audiovisual de cinc dels col·lectius que formen part de la ciutat: els joves, la gent gran, els comerciants, les persones emprenedores i les famílies. Per difondre la campanya s'ha creat l'etiqueta #somcentmil per a les xarxes socials.