Avui és el primer dia de normalitat després de setmanes de disbauxa. Avui la mainada ja torna a l'escola, tornen els problemes de trànsit i les rebaixes. Només queda el record dels dies de festa en forma de regals esperant trobar un espai definitiu, grams de greix esperant desaparèixer en forma d'energia del nostre cos i les seqüeles funcionals en forma de forat al compte corrent de la majoria. Malgrat tot, sembla que qui més qui menys, anhela la tornada a la rutina, a la previsibilitat i a la moderació. Les festes de Nadal i de Cap d'Any, Reis inclosos, sacsegen de manera indecent el món. És temps d'excessos i de treves, de deixar de pensar amb les dificultats de l'univers per fabricar-ne de noves. Aquestes festes, però, les coses han anat una mica diferent. Seguim vivint immersos en una profunda crisi social. No només l'economia es manté en el llindar del desastre, sinó que la societat veu erosionats els conceptes vinculats als valors més elementals. La nova efervescència de la ultradreta a Europa presagia un any molt i molt calent. A casa nostra les perspectives no milloren. Tenim a la presó gent tancada per defensar les seves idees i les d'una gran majoria del poble català. La retallada dels drets fonamentals ha calat amb una normalitat sobtada. La proximitat d'una nova convocatòria electoral ens aboca a mesos d'inactivitat i de soroll pudent. Potser seria el temps per la política local. Ens calen lideratges propers i carregats de referència moral. I sobretot, lideratges argumentats i explicats, que quedin per sobre dels interessos de la partitocràcia. Si l'edifici comença a trontollar fent perillar la vida dels que hi vivim, caldrà fer net des dels fonaments. No queda massa temps per als assajos. L'experiència europea ens anuncia que si no resolem el sotrac deixat per la confrontació, l'espai serà ocupat per la ultradreta. I un cop ells manin només se'ls podrà fer fora amb molt dolor. Amb el que havia costat arribar fins aquí...
