Estimat rei Baltasar: sempre heu estat el meu rei preferit. Pel que diuen els diaris, enguany el rei Baltasar serà especial i això fa que la carta l'adreçi al meu rei estimat, malgrat la faig saber als tres. Abans, però, voldria fer un reconeixement a tots els reis Baltasar que durant anys han arribat a la ciutat de Girona.

No és fàcil ni agradable que per representar un personatge tan important com és el rei Baltasar les persones hagin hagut de veure's la cara emmascarada com una paella. Però són molts els que ho han fet amb tota la il·lusió per portar una espurna d'alegria als nens de tot el món. També han estat persones que d'una manera o altra han fet quelcom per a la seva ciutat i els organitzadors de la cavalcada, en reconeixement, els han donat el privilegi de ser reis.

Per això vull, abans d'escriure la carta d'enguany, dir-vos a tots els emmascarats de tants anys: «gràcies, majestats».

Estimat Rei Baltasar, voldria que els constructors de pisos pensessin en la gent disminuïda, ja que no tenim possibilitat de trobar pisos de lloguer per les nostres mancances. Per què quan es fa un edifici no es pensa amb nosaltres? Volem plats de dutxa amplis, portes amples o correderes, ascensors grans i entrades als edificis adaptades. Seria possible aquest somni, Majestat?

M'agradaria que es pensés en els avis. Heu vist com estan alguns centres sociosanitaris i quants treballadors tenen per 100 pacients? La gent no pot fer miracles. Si l'Administració no retalla, la nostra gent gran podrà estar més ben atesa.

Tenim grans hospitals de referència, una gran sanitat, grans metges, grans aparells, però manca personal i això només ho pot solventar l'Administració. En aquest cas, la Generalitat.

Quants professionals bons tenim a l'atur? Doncs, no fem treballar totes les persones de la primera a l'última que conformen la paraula «hospital» o els «caps». És a dir, no fer-los treballar en questa situació d'estrès. Els professionals no es poden doblar perquè no posen substituts per vacances o malaltia. Fins quan podran aguantar els bons professionals? Qui surt perjudicat per les retallades injustes? Us ho demano de tot cor, majestats.

La carta podria ser tan gran que no me la podrien publicar. Però ara, deixant a part el tema sanitari, vull demanar-vos quelcom per a la meva ciutat i per als petits.

Quan arribeu a Girona us trobareu una ciutat més bruta. No penseu que us hagin penjat banderes als balcons per donar-vos la benvinguda, fa temps que estan penjades unes brutes, descolorides o esparracades banderes de diferents ideologies. El que arriba de fora, no endevina què celebren en aquesta ciutat que fa anys era una Girona que enamorava.

Majestats, tenim molts nens que han fet molta bondat i encara en faran més. Deixeu-los el que pugueu, ells ho entendran perquè són molts a repartir. A la gent gran que els revisin les pensions. Són molts els que no saben com arribar a final de mes. Anem d'unes pensions desorbitades, a unes pensions sota mínims, i això no és just. Els nostres avis, pares i besavis van treballar desmesuradament.

A part d'aquestes coses, podeu deixar-me a mi el que vulgueu. He fet molta bondat, però us vull demanar un sac ple de salut per a tota la gent que està malalta o patint a l'hospital. Al meu estimat rei Baltasar, tan especial d'aquest any, li demano que faci realitat els meus somnis. Llavors sí que podré dir ben fort que el rei Baltasar d'enguany ha canviat.