Tots som fills de les nostres decisions, i d'obsessions a vegades malaltisses. La nostra vida és un itinerari tortuós, un anar d'aquí cap allà agafant dreceres i fent marrades, travessant cruïlles que no sabem del cert cap on ens porten. Deia el poeta que allò important és fer camí, però de tant en tant el corriol s'enrosca entre els peus com una serp prenyada d'incerteses i cal aturar-se, intentar trobar de nou el rumb cap a l'eterna Ítaca d'on un, de fet, no hauria d'haver sortit mai.

Des de l'11 de desembre del 2004 fins ara he anat desgranant, en articles com aquest, dèries i opinions personals amb voluntat pictòrica. No sé si els colors els he interpretat correctament o si s'han embrutit massa sovint amb els pigments tèrbols d'una realitat sempre disposada a espatllar un bon titular. Si mai he ofès algú o si s'han vist retratats desenfocadament, suposo que ara ja és massa tard per demanar perdó, en tot cas em queda el consol de pensar que els que més es podrien haver molestat per les més maldestres de les meves Barretades, hauran comprès que ho feia com a simple opinador i no com a periodista.

Els periodistes són gent molt respectable, però ells dediquen la seva vida a la informació, a l'actualitat i a l'objectivitat, principis que jo només he acatat molt ocasionalment, més que res perquè no he tingut prou capacitat imaginativa per acabar d'omplir la meva columna amb elements ficcionals. Per poc que es repassi l'hemeroteca es veurà clarament que la més estricta subjectivitat ha estat la meva ensenya, el meu únic «principi ètic» irrenunciable.

Ara, gairebé després de 2.000 articles, aquest viatge s'acaba, ha arribat l'hora de passar del purament condicional a l'indicatiu, de l'imaginari al real. És un moment de crisi i de resolució, de deixar anar el llast per poder arribar a nous sostres. Desisteixo de continuar aguantant-me el barret, em posaré gorra, boina o barretina per afrontar «aquesta ventada de ponent que assassina el perfum de la ginesta».

Gràcies per la paciència i per l'amabilitat de tots els que m'han volgut llegir. Arreveure!