Coneixia en Pepe Guerrero d'ençà que els dos treballàvem a la fàbrica de paper Torras de Sarrià de Ter als anys vuitanta. Ell treballava en una empresa de tubers i jo a la planta de recuperació de Torras.

Anys després, coses del destí, vam coincidir a l'Ajuntament de Girona, ell de treballador municipal i jo com a regidor. En la candidatura del PSC del maig de 1995, encapçalada per Joaquim Nadal, vaig concórrer a les llistes amb el número 13 de la candidatura de la qual el Partit dels Socialistes de Catalunya va treure 14 regidors i aleshores en el repartiment de les tasques del govern municipal em va tocar encarregar-me dels afers del barri de Germans Sàbat, de Taialà i de les Associacions de Veïns.

Va ser al barri de Germans Sàbat on vaig conèixer amb profunditat els carrers, les places i la gent del barri, sobretot de la mà de Pepe Guerrero, que em va ajudar molt i ens va ajudar tant a tots plegats en la solució dels petits problemes de la zona. Aleshores ell, per la seva experiència i pels seus coneixements de la maquinària municipal, ja era més que un regidor.

En Pepe coneixia el barri pam a pam com coneixia la ciutat. En Pepe coneixia tothom i tothom el coneixia, era un home absolutament entregat no solament al barri on vivia sinó que era coneixedor i estimat de tota la ciutat de Girona.

Amb en Pepe vam dedicar moltes hores a vetllar pel bon funcionament de les petites coses del barri, que si una vorera, que si pintar passos de vianants, que si unes pilones, que si un pi que perillava, que si un contenidor, que si una plaça, que si una casa que havia d'anar a terra, etcètera, en fi, un munt de detalls; de les grans coses del barri, però, ja se n'encarregava la comissió de govern i l'alcalde. En Pepe, doncs, amb la seva gràcia andalusa i catalana, amatent a tot el que s'esdevenia al barri, participava -ell el primer- en la combativa i treballadora Associació de Veïns de Germans Sàbat.

El recordo perfectament organitzant i treballant de valent en l'organització de la festa major, en el programa, en la barraca de la festa, en la barraca de Fires, en el magnífic Carnestoltes del barri, en el qual a ell sempre li agradava disfressar-se i apuntar-se a la barrila entre xics i grans, i mare meva quants records em venen al cap de dies i hores compartits amb en Pepe. I molt entranyablement el recordo, amb la seva bonhomia, la seva gràcia i el seu coratge cantant els números de la Quina de Germans Sàbat al menjador de l'escola durant les festes nadalenques.

Vam coincidir també en el Consell Escolar de l'escola de primària de Taialà, en la Llar d'avis, i en les reivindicacions i assemblees per aconseguir l'institut al barri, el que avui és l'institut Carles Rahola, sens dubte un equipament assolit també per la capacitat reivindicativa d'en Pepe i tota la gent que ell coneixia i convencia. També per la reivindicació d'un nou centre cívic per al barri. En fi, aquests són alguns dels records que en aquesta hora trista en venen al cap quan penso en el barri de Germans Sàbat, tota la seva bona gent i en Pepe Guerrero i la seva família.

A partir d'ara se'm farà molt difícil anar a Germans Sàbat i saber que en Pepe ja no hi és físicament, però tothora crec hi romandrà el seu esperit de lluita. Mai podré desempallegar-me d'un barri de la nostra ciutat estimada sense pensar en l'home amable, simpàtic, servicial, socialista, excel·lent company, veí i amic que va ser sempre i en tot moment en Pepe Guerrero.