Els mossos que són a la primera línia de contenció a les manifestacions van amb la cara tapada per por a les possibles represàlies de la població civil. Els manifestants que estan davant dels cordons policials van amb la cara tapada per por a les possibles represàlies dels mossos i dels jutges. I els dos bàndols s'amaguen, entre les seves línies de cares tapades, a indesitjables que aprofiten l'anonimat per fer l'imbècil. Les cares tapades no garanteixen estar compartint trinxera amb un amic. Ni que l'enemic estigui a l'altre costat de les tanques. Però sovint són, malgrat fer veure que vivim en un estat democràtic, un mal menor. Sempre identifiquem la justícia amb la figura d'una dona amb els ulls tapats. I la manca de llibertat d'expressió amb la boca tapada. Quan cauen bombes ens tapem les orelles. I quan les clavegueres puden massa, és el nas el que ens tapem. Sempre que ens sentim agredits en algun dels nostres sentits, fem servir les mans per tapar l'òrgan receptor. Però com ho fem per protegir el cervell? I el cor? I l'ànima? He vist la fotografia que es fan uns periodistes i uns polítics de la ultradreta espanyola, aprofitant un àpat de Nadal per fotre's dels qui van fer vaga de fam. Admeto que el tema de la vaga de fam em va tocar l'ànima. No hi vaig estar mai a favor. Soc dels qui pensa que l'estat espanyol no ha perdut mai cap colònia amb vagues de fam, ni amb llaços grocs, ni dialogant. Més aviat ha estat després d'una negociació lligada a una bandera negra i un alto el foc. Però arribar a burlar-se de qui opta per la manifestació pacífica de la seva posició, amb sorna i ironia, és poc menys que una declaració de guerra. Intel·lectual, si vols, de moment. I ja sé què em direu, que idiota jo per mirar Twitter i no tapar-me els ulls i lligar-me els dits. Però als infiltrats a les xarxes socials, i als mitjans de comunicació, abans de partir-los la cara potser millor destapar-los el rostre. I, francament, em produeixen més repugnància ells que la nostra mainada, fent el que la majoria de nosaltres no ens atrevim a fer ja, defensar legítimament el control del territori. Tot i la cara tapada.
