S'ha sentit alguna veu que qüestiona la reconstrucció del pont del Dimoni. Tothom és lliure de pensar allò que consideri més adequat. Ara bé, els pensaments han de ser basats en raonaments consistents si és que es vol que provoquin reflexió. La veritat és que pel que s'ha sentit i llegit, no té cap consistència qüestionar el pont del Dimoni. Per la mateixa raó es podrien qüestionar moltes obres que es mantenen, que es lluita per mantenir-les o recuperar-les, o que són on són i per raons d'utilitat podrien no ser-hi. La raó de la utilitat és una raó però hi ha altres raons molt més importants que la pura utilitat.

Obres de les quals el valor és la història, l'art, el sentit religiós, el sentit cultural, la singularitat... però que no tenen cap utilitat haurien de ser qüestionades si es segueix el criteri d'allò útil. O és que només es pot recuperar i reconstruir allò que està al centre de les ciutats? O és que hi ha patrimoni de primera i patrimoni de segona segons sigui de centre o de perifèria? No ens equivoquem: el patrimoni té valor per si mateix, i el pont del Dimoni és un gran valor en tots els sentits.

El pont del Dimoni permetrà passar als vianants, però la reconstrucció es fa pel seu valor històric -és el pont més antic documentat que ens queda a la ciutat dels quatre rius i una sèquia-, és arquitectònicament singular, artísticament gòtic -no en queda cap a Girona d'aquest període-, culturalment és el pont que va connectar Girona amb la Catalunya interior, doncs per ell passava el «camí ral». El pont és una de les obres que més ha estat reivindicada per totes les entitats, que són moltes, del poble de Santa Eugènia i de Girona. Un poble que es va annexionar a Girona contra la seva voluntat (1963) i que va patir el desmantellament del pont (1968) sense cap consens. Ha estat esperant 50 anys la reconstrucció quan l'Ajuntament de Girona ho havia aprovat dues vegades (1981 i 2010) en el ple i per unanimitat, quan és tan difícil aconseguir unanimitats a les institucions democràtiques.

La pregunta de si és útil o necessari no existeix. Se l'inventen alguns que no tenen en consideració els valors exposats o que en la seva ment tot passa per l'utilitarisme a costa de tot. Si algú pensa si és necessari que comenci a pensar en quantes coses tenim, gastem, mantenim, reconstruïm, construïm o generem? que no són necessàries però que omplen el nostre entorn de plaer, satisfacció, felicitat, sentit social, simbolisme? Sí, s'han de fer més ponts, sí, jo soc el primer que dic que es facin, perquè els ponts fan d'unió entre bandes separades tant físiques com socials. Els que qüestionen el pont del Dimoni són lliures de fer-ho, però si hi ha alguna obra arquitectònica a Girona que hagi aconseguit més consens, que vingui i que m'ho expliqui i em tregui d'aquest convenciment.