El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat a Espanya per l'expulsió de dos marroquins residents a Catalunya. El tribunal amb seu a Estrasburg ha constatat que l'Estat espanyol va violar el dret «al respecte per la vida privada i familiar» de dues persones de nacionalitat marroquina expulsades per haver sigut condemnades penalment per tràfic de drogues.

De manera «unànime» els magistrats han considerat que les autoritats espanyoles van errar a l'hora d'examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. A més, creuen que la justícia espanyola no va tenir en «consideració» el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l'Estat i al Marroc.

Aziz Saber i Hamza Boughassal van ser condemnats per tràfic de drogues el 2008, motiu pel qual la policia i la Guàrdia Civil van iniciar un procediment d'expulsió. Posteriorment, les subdelegacions del govern espanyol a Catalunya van ordenar l'expulsió de Saber i Boughassal, a més d'imposar una prohibició per entrar a l'Estat de quatre i deu anys, respectivament.

Aquests van apel·lar la decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i després al Tribunal Constitucional, però totes dues instàncies van rebutjar les seves demandes. El 2013 i 2014 els dos demandants representats per l'advocat gironí Benet Salellas van presentar les seves queixes al TEDH que ara els hi ha donat la raó. El lletrat considera que la valoració que es pot fer és «molt positiva» i que «des de l'actual context polític - on la xenofòbia i el racisme estan a l'ordre del dia - que hi hagi tribunals que facin una aposta pels Drets Humans i que critiquin i corregeixin la forma en què s'expulsa a les persones immigrades a l'estat espanyol, és una victòria moral en molts sentits».

En el moment de l'expulsió, els dos demandants residien a Salt. En l'actualitat, un d'ells està al Marroc, i l'altre va tornar en situació il·legal. Gràcies a la sentència, el seu advocat assegura que «podran regular-la per tots dos». Per Salellas, la sentència és també «un crit d'alerta» en el sentit de la prevalença i en el caràcter prioritari de la defensa dels drets humans. «Posa en valor l'existència d'arrelament i demana que quan es valorin les expulsions, tinguin en compte les circumstàncies de les persones que en són objecte».