Voldria haver escrit una carta a cada un dels meus coneguts i saludats. Però crec que no faria massa feina. Així que aprofito aquest espai per informar-vos que aviat deixaré tots els grups, grupets, canals i canalets que serveixen, diuen, per informar de les accions previstes per tombar el vell règim, apropar-nos a la independència i fer-nos més feliços a tots plegats.
Tant si volem com no. Els entorns que primer cauran són els que solen presumir de tenir informació de primera mà, degudament contrastada i infal·lible, i que ha arribat a través d'un cosí segon de la mare d'un amic que esmorza cada dia al costat d'un que sembla Mosso d'Esquadra. Els segons a desaparèixer de les meves llistes seran els que bombardegen amb acudits, muntatges fotogràfics recurrents i pensaments d'intel·lectuals convençuts, amb els que pretenen derrotar la moral de l'enemic i reforçar les meves conviccions. I, posats a fer, em desconnectaré dels que es fan dir «canals oficials» del mig milió d'entitats, subentitats i satèl·lits que han sortit els darrers 18 mesos, en una mostra de clara voluntat per mantenir la unitat en la lluita.
I cercaré, en un abús d'innocència, a aquelles persones que em sàpiguen respondre amb convenciment i sense embuts, una enquesta senzilla: fins a on estàs disposat a arribar, quin és el teu grau de sacrifici, quan estàs disposat a invertir del que tensi, quant de temps estàs disposat a esperar. I no em valdran respostes políticament correctes com «fins al final» o «mentre la lluita continuï». D'aquests missatges buits i d'èpica garrepa ja n'han abusat prou molts polítics i dirigents d'entitats. Si volem ser estat independent, si desitgem de debò tenir el control del nostre territori i mantenir la integritat dels nostres límits sobirans, no ens en sortirem a cop de piulada, ni fotocopiant dejunis, ni fixant-nos només amb els que estan a la presó, ni militant en un «anti-tot» permanent. Quan haguem respost amb honradesa l'enquesta, potser descobrirem que la llibertat asèptica no existeix.
