16 de desembre de 2018
16.12.2018
L'Empordà

Un pont panxut que es debat entre la necessitat i la utilitat

?Les obres del pont del Dimoni generen diferents punts de vista sobre la forma, la ubicació i el cost

16.12.2018 | 06:30
Les obres, a sobre del riu Güell, podrien acabar a finals del mes de febrer.

l pont del Dimoni ja ensenya la silueta i sorgeixen alguns dubtes entre aquells qui l'observen. Per la seva forma, per la seva ubicació i pel seu cost. L'enyorada estructura que unia Santa Eugènia i Sant Narcís creuant el riu Güell ja està a poques setmanes de poder ser utilitzada pels vianants. Un pont al costat d'una plataforma que també permet creuar el riu i amb una inclinació bastant notable.

Anar a Santa Eugènia i preguntar obertament si reconstruir el pont era necessari per calmar els malsons dels nostàlgics és més perillós que caminar descalç sobre les brases. Fins i tot parlar de nostàlgia es rebat indicant que no, que és patrimoni i història. Identitat.

Però d'amagat hi ha qui fa mofa de la panxa que fa i es pregunta si servirà per fer-hi escalada o si caldran grampons i piolet quan hi hagi gelades. «Una aberració». Però un dels activistes veïnals i impulsors de la reconstrucció de l'estructura, Manel Mesquita, ho deixa clar: «El pont ja era així abans. Era un pont medieval». De fet, moltes de les peces són de l'any 1357 i el projecte dissenyat per l'arquitecte Ramon Ripoll calcula que el 70% de l'estructura estarà feta amb elements originals. Peces que durant molts anys van estar mig perdudes i amuntegades en magatzems o en un racó del cementiri de Santa Eungènia. A més, cal tenir en compte que en els aproximadament dos mesos que queden d'obres s'hauran de fer passarel·les d'accés -una a cada banda- que reduiran el desnivell que ara ha quedat visible amb els treballs.

La reconstrucció busca transportar la gent al segle XIV. La d'un pont medieval. Quan no hi havia manies però tampoc consideracions. Qui podia, podia. I qui no podia, s'havia de buscar una alternativa. El pont va deconstruir-se l'any 1968 amb el compromís que es reconstruiria al Passeig Arqueològic. Una promesa incomplerta, com tantes altres. Amb el temps, el pont va quedar mig en l'oblit i la gent va començar a anomenar pont del Dimoni a la plataforma que es va construir en el seu lloc per creuar el riu i que conté una rotonda i una parada de Girocleta.

La reconstrucció del pont del Dimoni a escassos metres d'aquesta plataforma també posa en qüestió la necessitat de l'obra i més quan hi ha demandes de ponts en altres punts de la ciutat des de fa anys: al sector Est, per connectar Mas Ramada i el parc Científic, o el carrer del Carme amb Montilivi.

De nou, un dels impulsors de la reconstrucció, Manel Mesquita, posa de relleu que en aquest cas la reivindicació no neix «per cap motiu de mobilitat», sinó com a punt de «referència» d'un barri que vol atraure visitants d'altres zones de la ciutat per fer revifar una zona castigada econòmicament. Un element arquitectònic de primer ordre que permeti sortir del més que típic Barri Vell per trobar-se de camí la Farinera, la Punxa, el Güell o les hortes. «A Girona s'ha perdut molt patrimoni. Massa», lamenta Mesquita. Una manera de posar sobre la taula que aquest cop el que es fa és recuperar una element històric desaparegut per sobre de qualsevol altre element. En aquest sentit, la presidenta de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, Natàlia del Campo, també espera que esdevingui «un revulsiu».

És sota aquesta percepció que el cost de la reconstrucció es considera secundari, tot i que hi ha qui pensa que «el barri té altres necessitats que aquest pont». Què són 408.012 euros «al costat de la remodelació de l'antic cinema Modern o de megapont del Ter al costat del Trueta que al final només té un carril per banda?». Mesquita recorda que els diners parteixen d'una partida dividida en dos anys. Per tant, de poc més de 200.000 euros per any. I recorda que «fa quasi trenta anys que esperem. Si dividim el preu pels trenta anys, surt barat», conclou. Es basa en el fet que el mateix Ajuntament en dues ocasions va aprovar i comprometre's a reconstruir el pont. Va ser en els plens municipals de l'11 de març de 1981 i del 14 de setembre de 2010.

Sota aquesta premissa, a més dels centenars de fotos d'Instagram en què el pont del Dimoni serà protagonista, es tracta d'una obra molt econòmica per recobrar un tret identitari d'un barri que un dia va ser poble. I que encara se sent poble i vol que tot el seu patrimoni i la seva història segueixi pervivint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook