12 de desembre de 2018
12.12.2018

Efectiu o targeta?

12.12.2018 | 06:30

El súper del meu barri és un establiment relativament net i ben assortit, regentat per gent amable que –ves quina casualitat– parlen el meu mateix idioma. Si dic «bon dia», ells responen «bon dia», si dic «suc de poma», ells diuen «suc de poma» i si dic, posem per cas, «pernil cuit extra», ells diuen «La Selva, nen!». El súper és un lloc de trobada i de relació, es va al súper a passejar per un indret càlid i a la vegada fresc, molt fresc si no passes de pressa pel passadís dels productes refrigerats.

A mi m'agrada anar-hi i no comprar en línia, o sigui aquella mena d'activitat que fas virtualment a través de l'ordinador, on no té cap mèrit que et parlin en la teva llengua, parlis la llengua que parlis. Necessito la meva dosi de contacte humà, el vis-a-vis. M'agrada veure el front perlat de suor del carnisser, les galtes iridescents de les peixateres, la cara bruna del mosso que porta paquets a domicili, el bigoti recargolat del vigilant de seguretat i aquell somriure de complicitat que posa la caixera quan et diu «en efectiu o targeta?».

M'agrada tot això, malgrat que soc molt de xarxes socials, em moc incansablement pel Twitter, Instagram i Facebook. Soc força popular, ho he de reconèixer, cada vegada que penjo una selfie tothom em diu que estic molt guapo, quan faig sentir la meva veu amb una d'aquelles frases que acaben amb quinze admiratius, els retuïts volen ràpidament cap a la glòria i el dia del meu aniversari milers de persones que no conec em feliciten i m'envien cors virtuals embolicats amb llaços vermells.

De fet a la cua del súper tothom s'espera amb el mòbil a la mà, i jo aprofito també per acabar d'enllustrar el meu perfil del blog. L'altre dia, quan ja només quedava una noia davant meu, vaig sentir com aquesta li preguntava a la caixera si podia pagar amb el mòbil. El va passar pel datàfon i la caixa registradora va començar a imprimir el rebut. Fantàstic, és el que desitjava des de fa molt de temps. Passo els productes i quan la caixera em pregunta «efectiu o targeta?», jo li ensenyo el meu compte d'Instagram i dic: mira, la darrera foto té 43 likes, cobra-t'ho d'aquí. Encara ara recordo perfectament la cara d'estupefacció de la noia. Una altra vegada ho provaré amb els «m'agrada» de Facebook, en tinc un munt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook